Kris Ubach, ulls oberts al món

Fotoperiodista

  • Mireia Biel / Foto: Anna Aluart
  • Dijous, 19 Març 2015 10:44

Perfils 2014/2015, perfils-kris ubach

L’Índia, l’Antàrtida, Groenlàndia, Roma, París, Estats Units... són només alguns dels molts destins que ha Kris Ubach ha trepitjat càmera en mà. Fotoperiodista i aventurera, Ubach ha viatjat arreu del món en busca de noves cultures, nous paisatges i experiències. “Sóc més viatgera que fotògrafa”, assegura. Sigui o no veritat, les seves fotografies són miralls dels seus viatges, uns ulls oberts al món.

“Vaig estudiar per ser advocada i durant molts anys vaig treballar al Col·lectiu Ronda”, explica Ubach. Però Paco Elvira, fotoperiodista reconegut desaparegut fa dos anys, li va fer obrir els ulls. “Tens les qualitats per exercir aquesta professió. Fes-ho”. Ubach havia col·laborat amb ‘El Periódico de Catalunya’ i de mica en mica es va anar introduint en el món del periodisme fins que “ara fa 14 anys vaig decidir fer el salt”.

Mataronina d’adopció, fa gairebé vint anys que viu a la ciutat. Bé, que hi passa temporades. “Treballo per a revistes de viatges i cobreixo destins per Lonely Planet, De Viajes o Traveller”, explica Ubach, que afirma que “tots els indrets tenen quelcom especial”. Ha fet reportatges sobre el canvi climàtic a l’Antàrtida, sobre diferències culturals a l’Índia o merament turístics com un de Roma. “Els reportatges que edito són turístics, antropològics, culturals o centrats en la naturalesa, però tots ells són únics”, remarca. I és que Ubach considera que “la gent mitifica segons quins destins”. És capaç d’apassionar-se amb les platges del Carib, així com amb els racons de Barcelona. Però si ha d’escollir, es queda amb l’Índia “per la riquesa religiosa i cultural” i amb l’Antàrtida “perquè és un indret pur, verge”.

La passió amb què ho explica fa venir ganes d’agafar el primer avió que hagi d’enlairar-se. Viatjar és viure, per a ella perquè “t’obre molt la ment i t’ajuda a relativitzar-ho tot”. “Tens l’oportunitat de conèixer moltes cultures i parlar amb gent de tants llocs diferents que tot t’enriqueix”, explica apassionadament. I diu, convençuda que “s’ha de viatjar per aprendre de la vida”. Quina és la clau? “La clau està a deixar-te sorprendre per cada lloc que visites”.

“No havia fotografiat mai castells i en tornar de l’Índia, em vaig fer dels Capgrossos perquè l’experiència va ser al·lucinant”

Il·lusió i respecte
És ben sabut que els Capgrossos de Mataró van visitar l’Índia l’estiu passat, com a convidats d’honor del Gokulashtami. Els govindes i els castells, dues construccions humanes separades per milers de quilòmetres, però amb similituds i diferències.
Kris Ubach inaugura aquest dissabte 21 de març, una exposició “pensada pels nens, l’ànima d’una colla castellera”, a la sala d’exposicions de la Fundació Iluro. La mostra pretén ensenyar les cares de les dues cultures, gràcies a les fotografies que Ubach va fer durant l’estada dels Capgrossos a l’Índia. “Va ser tot un repte. Era completament profana quant a castellers”, bromeja. Això, avui, ha canviat: “Em vaig fer castellera dels Capgrossos arran d’aquella experiència i els acompanyo a plaça sempre que puc”.

APUNTS

Defineix-te
Aventurera.

Un llibre
‘El viaje de kon tiki’ de Thor Heyerdahli

Una pel·lícula
‘El Gran Hotel Budapest’ de Wes Anderson

Un viatge
Tots són especials

Un referent
Paco Elvira

Un repte
Anar al Japó.