Alberto Quintana, ciència per canviar el món

La ciència és avorrida, difícil i rebuscada. O almenys això creuen alguns. N’hi ha d’altres, com l’Alberto Quintana, que veuen en la ciència una eina per fer del món un lloc millor. “M’apassiona el vessant de la ciència que s’apropa a la ficció, però aquí fem ciència real”, assegura.

Quintana és físic i actualment forma part del Grup de recerca de Física dels Materials II de la Universitat Autònoma de Barcelona, al que va entrar gràcies al projecte del seu treball de final de carrera. “En aquest projecte treballem per augmentar l’eficiència dels dispositius que emeten llum, aplicant-los poc voltatge i convertint-los en eines més eficaces per al dia a dia”.  

Ara, el coordinador del seu grup de recerca ha rebut una de les beques més importants en el món de la ciència, la ‘European Research Council’ (ERC) del Consell Europeu. Gràcies a aquesta beca, iniciaran un projecte d’investigació en el qual “mitjançant una combinació de materials que es puguin aplicar en dispositius, puguem minimitzar moltíssim la quantitat d’energia que els fa falta per funcionar i, conseqüentment, reduirem l’emissió de gasos”. La importància d’aquesta ajuda resideix en què “són projectes pioners i potser amb idees boges, però que, en definitiva, són les que ens fan avançar”.

La ciència captiva, fascina i fa somiar. La decisió de Quintana d’endinsar-se en la ciència ve de lluny. Des de ben petit ja mirava documentals sobre ciència i llegia llibres sobre la matèria. Va ser al cap d’uns anys que va decidir estudiar Física i gràcies a uns anys de pràctiques en empreses com Cetemmsa, va acabar formant part del grup de recerca en el que es troba actualment.

Per a Quintana, tanmateix, el més important és l’aplicació de la ciència a la vida real. “Pot semblar que la investigació científica no serveix per a res, però és fals”, afirma. I afegeix: “A cada àmbit de la nostra vida quotidiana hi ha ciència”. I és precisament això el que fa que Quintana vegi la ciència com “una fórmula per millorar el meu entorn, per a fer més fàcil i pràctica la vida.

“Com a país hem de valorar més la ciència; com a científics, ens hem d’apropar a la societat”

Apropar la ciència
“Avui en dia encara hi ha opcions de ser científic, tot i que cada vegada n’hi ha menys i amb unes condicions pitjors”, explica Quintana. Ell és un dels joves investigadors catalans que no ha marxat. O que “encara” no ho ha fet, tal com ell mateix puntualitza. I és que, segons Quintana, “la ciència encara no es valora prou a casa nostra, almenys des d’un punt de vista administratiu. Les retallades en són un exemple”. A nivell social, “queda molta feina a fer perquè la ciència es vegi amb bons ulls, ara bé, als científics encara ens cal fer molta autocrítica”, remarca l’investigador: “Hem de fer didàctica, fer més accessible aquest món a les persones que no els és familiar per fer-la més popular i entenedora”.

APUNTS

Defineix-te
Tranquil i despistat.

Un llibre
‘La solitud dels nombres primers’ de Paolo Giordano

Una pel·lícula
‘La lengua de las mariposas’ de José Luis Cuerda

Un viatge
Tinc pendent la ruta catalana GR 11.

Un científic
Els investigadors amb ganes

Un repte
Trobar el meu lloc.