Toni Calafell, artista als 70

Grans pensadors i populars cançons han avisat sempre que mai és massa tard per tornar a començar. Toni Calafell ha estat un artista tota la vida, encara que no ho vulgui reconèixer. Però fins que no va jubilar-se no va mimetitzar-se amb la pintura i els seus colors. Fa dos anys i mig que va començar a pintar i ja acumula desenes de quadres en un petit estudi a casa seva, convertit en un refugi envoltat de paisatges.

Calafell recorda com, de petit, “tenia moltes coses al cap i agafar el llapis i dibuixar em tirava molt”. Se li donava bé, però estudiar Belles Arts als anys 50 era molt complicat. Malgrat va entrar a l’escola d’Arts i Oficis un parell d’anys, va començar a treballar en un taller mecànic de màquines de gènere de punt. En tornar del servei militar, “vaig tenir l’oportunitat d’estudiar en una escola de disseny interior a Barcelona i m’hi vaig dedicar durant 40 anys”.

Però als 65 anys, ni els estudis d’Internet el van convèncer. Només la pintura el va captivar. “Vaig començar a dibuixar amb llapis, encara que ben aviat vaig voler pintar a l’oli”, explica. Va assistir a unes quantes classes a unes aules de dibuix i el seu professor va veure ràpidament que ell era dels que “no s’arrugava mai”. “Saps que pintar a l’oli és molt complicat, no?”, li va etzibar sense explicar. El temps, però, ha demostrat que Calafell n’era capaç.

Ara bé, res seria possible sense la professió del seu passat. És per això que Calafell reconeix que “la meva feina m’ha donat uns coneixements sobre el color que ara em serveixen”. Satisfet del resultat visible al seu estudi, ple de quadres recents, Calafell assegura que “em vaig envalentir i el resultat ha estat molt satisfactori”.

I és que ja se li podria plantejar qualsevol repte, que de ben segur que l’assoliria. Vital, decidit i convençut del que fa, Calafell recorda un tràgic accident que als 15 anys li va fer canviar la seva visió del món: “Des d’aleshores, no trobo res difícil perquè hem vingut aquí amb l’oportunitat de fer coses i no ho podem desaprofitar”.

“Faig el que ens van ensenyar Dalí i Picasso, a pintar el que veiem i sentir”

Inspiració natural
La natura és la seva musa, la seva inspiració. “El cos em demana pintar i això em genera situacions i pensaments que plasmo a la pintura”, assegura el pintor. Esportista en el passat, Calafell ha passejat i conegut paisatges de mar i muntanya molt diversos. Per aquest motiu, la naturalesa és un símbol per a ell: “Les olors que desprèn i la satisfacció que et donen els paisatges, tenen una força que expresso després mitjançant els colors”. Calafell, però, no pinta de memòria. “Jo veig un lloc que m’agrada i faig el mateix que feien Dalí i Picasso” i matisa que “vaig a la natura, l’observo, prenc apunts i faig algunes fotos que després converteixo en obres”. És a dir, “aturo el temps en una pintura a l’oli i hi plasmo tots els detalls que recordo del que vaig veure”.

APUNTS

Defineix-te
Intento descobrir el perquè de tot plegat.

Un llibre
‘Comentarios sobre el vivir’ de  J. Krishnamurti

Una pel·lícula
‘Carros de Fuego’ de Hugh Hudson

Un viatge
La Toscana.

Un pintor
Picasso i Van Gogh

Un repte
Veure créixer els meus néts