Pau Benítez, el vers nou

Pau Benítez, durant l'entrevista, amb el seu acordió

Pau Benítez es defineix a si mateix com un tastaolletes pel què fa a la cultura i a la tradició populars. “Vaig començar com molts nens, veient els gegants de la ciutat i a casa jugava a portar un gegant o a tocar el flabiol”, recorda Benítez. Va aprendre a tocar el flabiol i més endavant va entrar a la Família Robadaves, on ha estat quinze anys.

Però no només l’atrau el món geganter. “Vaig estar un temps a l’esbart ballant bastons i tocant el flabiol i he anat provant diverses coses”, confessa. Ha muntat grups de música tradicional, ha ballat i des de fa un any i mig es podria dir que també canta: és glossador.

Però què és exactament una glossa? “Sobre una melodia tradicional preestablerta, improvisem lletres al moment, és el que s’ha fet famós amb els garrotins però també es fa amb corrandes, nyacres, jotes, romanços, cançons de pandero...”, explica. Hi ha diverses especialitats de glosses. “Això que hem fet tots al cotxe de jugar amb les lletres canviant-les fins i tot es fa en competicions, fent rols o bé sobre un tema d’actualitat”, especifica Benítez.

El glossador mataroní va tenir els primers contactes amb aquesta especialitat musical com a espectador en diversos concerts. “Anava als concerts d’en Carles Belda i ell sempre feia garrotins, jo en cantava dos o tres com qualsevol persona del públic”, afirma. Més endavant, es va assabentar d’un curset de cançó improvisada i es va introduir de cap a les glosses.

Avui dia, glossa en diversos escenaris, tant a Mataró i rodalies com en trobades d’arreu dels Països Catalans. “Quan fas una glossada el cap va molt ràpid pensant rimes per tombar aquell amb qui competeixes, endevinar-lo i sorprendre”, descriu. Cada dos o tres mesos organitza una glossada a l’Atzucac.

“Ha de sorprendre”

“No pots fer una glossa barroera, pots clavar la punyalada amb elegància”
Parlant sobre la glossa perfecta, Benítez opina que és aquella que sorprèn i que és intel·ligent. “No pots fer una glossa que sigui barroera, pots clavar la punyalada amb elegància i fas que sigui molt més perfecta”, assegura el glossador mataroní. A més, hi ha altres aspectes que augmenten la qualitat d’un bon vers improvisat, com ara la rima i la mètrica. “Tenim com a norma que rimin el quart i el segon vers, però si també rimes el primer i el tercer és un plus”, puntualitza. Afegeix que rimar amb “a” és relativament fàcil “perquè hi ha moles paraules que acaben en a en català”. “Si utilitzes rimes més complicades vol dir que has pensat més”, declara. Aquests són alguns dels trucs dels glossadors com Pau Benítez en la recerca de la millor glossa.

APUNTS

Defineix-te
Sóc de rampells.

Un llibre
“El caníbal”, d’Isabel Clara Simó.

Una pel·lícula
“Gartxot”, d’Asisko Urmeneta i Juanjo Elordi.

Un viatge
El País Basc.

Un glossador
Ferriol Massip.

Un somni
Aprendre a glossar bé.