A diferència de molts membres de confraries i germandats, a Cristina González la passió per les processons no li ve pas de família, sinó tot el contrari. “Amb cinc o sis anys vaig veure una processó on sortia una veïna i vaig començar a fer preguntes, vaig decidir que l’any següent hi volia sortir”, explica Cristina González. Afegeix que la seva mare, una mica espantada, va preguntar si la menuda podia sortir a la processó. “No hi havia gaires nenes, normalment sortien més aviat adolescents però a la germandat van dir que no hi havia cap problema i l’any següent la meva mare, que és modista, em va fer ella mateixa la roba per poder sortir”, diu González. En dos anys, la seva pròpia mare es va afegir a la germandat i així ho van anar fent molts altres familiars seguint els passos de la jove penitent.
Amb els anys Cristina González es va anar implicant en diferents tasques de la Hermandad Nuestra Señora de la Soledad i avui dia n’és la presidenta. “La nostra germandat va començar a sortir amb una Santa Teresa vestida de Soledad i al cap de dos anys ja es va comprar la Verge actual”, diu González. El primer any eren tres o quatre dones, mentre que l’any següent ja eren prop d’una quinzena. Curiosament no hi havia homes i a l’hora de fer els estatuts es va establir que la germandat seria només de dones. “Ara sí que tenim homes que ens ajuden a muntar el pas, que estan a la banda, però les portants i penitents són únicament dones”, especifica la presidenta. A les processons de Nuestra Señora de la Soledad, Cristina González té el paper de capatàs. “És la persona que orienta el pas de la Verge, qui dóna les ordres per parar, caminar, fer algun canvi o fer una modificació si una persona és més alta que una altra”, especifica González, que és pedagoga de professió.
“Diferents sentiments”
“Per a mi és com una penitència o una expressió de fe”Quan està al capdavant de les portadores i les penitents fent sonar la campana de capatàs, Cristina González és un reguitzell d’emocions. “Hi ha diferents sentiments, el de plaer quan veus que les coses estan sortint bé, o el de tot l’esforç dels tres mesos que portem assajant a l’aire lliure, plogui, nevi, faci fred o calor”, explica la presidenta de la germandat. Aquesta Setmana Santa González espera que no plogui. “Quan fa mal temps desmotiva molt i ja els últims anys costa una mica arrencar la gent perquè surtin a fer els assaigs”, diu la capatàs del pas de dones. La Soledad surt a les processons de divendres i dissabte. Aquest any li fa especial il·lusió després que Mataró declarés Patrimoni Cultural de la Ciutat la processó de Divendres Sant.
Apunts
Defineix-teSóc apassionada amb el món de l’educació, participativa, dinàmica, activa, m’agrada ajudar.Un llibre“Cartes a la màniga”, d’Estrella Ramon.Una pel·lícula“Moulin Rouge”, de Baz Luhrmann.Un viatgeTailàndia pel viatge de noces.Una processóDivendres Sant.Un somniPoder viatjar i tenir llibertat per actuar i fer el que ens agrada a la meva parella i a mi.
