“Sempre tenia feines que em duraven quatre dies i vaig acabar treballant set anys en una empresa de maquinària”, explica Carlos Garcia. Assegura que tot i que tenia un bon sou, treballava massa hores. Finalment, va deixar aquella feina i a través d’uns coneguts, va entrar en contacte amb un altre entorn. “Quan em vaig quedar sense feina, uns amics s’estaven preparant per a ser bombers i vaig començar a entrenar i estudiar amb ells”, diu Garcia. Dos anys després es va plantejar l’opció de formar part del cos de bombers.
Durant quatre anys i mig es va centrar gairebé en exclusiu a preparar-se per a fer de bomber mentre trobava feines de caps de setmana. “A més, algun estiu vaig fer d’auxiliar forestal, que són com els ajudants dels bombers”, afegeix Carlos Garcia, que confessa que la preparació va ser dura. “Jo tenia clar que volia entrar de bomber i em vaig centrar en entrenar i estudiar i les estones que no feia això, treballava, va ser una mica calvari”, assegura Garcia.
Però tot esforç té la seva recompensa i ja fa sis anys que Carlos Garcia forma part del cos de bombers. Ha estat als parcs de Badalona, Gavà, la Jonquera, El Prat de Llobregat i ara treballa a Mataró gràcies a una permuta temporal amb un altre company.
“Per a mi ara és gairebé una professió com qualsevol altra, ja ho veig molt normal, això sí, no és una feina monòtona, et pot sortir un servei de qualsevol cosa estranya que t’imaginis”, afirma el bomber. D’una banda, hi ha serveis curiosos, com ara “el d’una dona gran que es va quedar tancada en un supermercat perquè estava al lavabo i li va saltar l’alarma”. No obstant això, altres serveis no són tan anecdòtics. “Hi ha coses que emocionalment t’afecten, com els accidents, però sempre penso que algú ho ha de fer i ho faig”, confessa el bomber.
“Menys sortides”“La prevenció fa que hi hagi menys accidents”“Quan vaig començar a treballar de bomber tenia la sensació d’estar contínuament fent coses i a mesura que ha anat passant el temps tinc la sensació que treballem menys”, explica Garcia. No es tracta de que hi posin menys ganes, ni molt menys. Però segons explica Garcia, els bombers reben menys avisos i han de fer menys sortides. “Cada cop les empreses i les cases tenen més sistemes de seguretat i els electrodomèstics són més avançats”, explica Carlos Garcia. D’aquesta manera, és fàcil reduir el nombre d’accidents domèstics i accidents a les empreses que ocasionin incendis o altres problemes. “Socialment és molt bona senyal però per a mi hi ha una cosa dolenta perquè quan vaig a la feina, m’agrada treballar”, explica Garcia, un apassionat de la feina.
Apunts
Defineix-teLluny dels misticismes que té tothom dels bombers, sóc una persona normal, un “currante”.Un llibre“La conjura de los necios”, de John Kennedy. Una pel·lícula‘Salvajes’, d’Oliver Strone.Un viatgeM’agradaria anar als Fiords Noruecs.Un bomberUn que també es diu Carles Garcia, que és qui em va enrolar en tot això.Un somniQue les coses no vagin a pitjor.
