“El més fàcil és donar-li la culpa al més proper o al que menys culpa té. Pensem: jo ho faig tot bé, sóc un bon líder, em supero constantment i supero els meus objectius, creixo professionalment, tinc una bona autoestima...”. Aquestes són algunes de les primeres paraules del llibre “La culpa es del árbitro” que ha publicat Enric Jiménez. I no, no parla de futbol, sinó que aporta pistes per aconseguir l’èxit professional i personal. És una obra d’autoajuda, motivació i màrqueting emocional. No és que Jiménez sigui psicòleg: per damunt de tot és un optimista. “Amb el temps he après a no penedir-me d’allò que he fet sinó del que no he fet”, diu Jiménez.
No són només paraules. Enric Jiménez havia treballat sempre en el món immobiliari, tant en empreses petites i familiars com en d’altres de grans i amb facturacions estratosfèriques. Però en aquests temps de crisi econòmica s’ha aventurat a crear tres projectes, tres empreses. Ha aconseguit dos crèdits bancaris, una fita de la qual encara es meravella. I, assegura, tot és per l’emprenedoria i la il·lusió. “A vegades em diuen que estic boig i com més m’ho diuen més penso que estic en el bon camí, en els negocis em diuen que no perdi l’optimisme i no és que no vulgui, és que no puc”, diu Enric Jiménez amb un somriure.
Assegura que en el seu nou negoci, un nou concepte d’immobiliària amb el nom de Sonríe, la seva principal prioritat és el client. “Quan vas a comprar un cotxe et gastes trenta mil euros i et diuen, de quin color vols els seients? Rosa? Et fan el què vols. Doncs amb un producte de tres-cents mil euros, com és un pis, també s’hauria de fer”, diu Jiménez, que opina que “les coses estan com estan perquè s’han fet malament, per no enfocar-se al client”.
“No s’acaba aqu픓Apuntava les idees i vaig decidir escriure-les al tren”La portada del llibre és la radiografia d’un crani dins del qual es pot veure la forma d’una clau. És una imatge molt explícita si es té en compte el subtítol: “La llave del éxito la tienes tú”. És una publicació que ha nascut de petites inspiracions. “Sempre porto papers a sobre i escric el que em ve al cap i per les nits m’aixeco quatre o cinc vegades, vaig a tapar els nens i escric les idees que tinc”, diu Enric Jiménez. Durant els trajectes en tren de camí a Barcelona, va agrupar aquelles idees en un text. Tot i que no va ser en el primer intent, l’emprenedor va persistir fins que una editorial li va publicar. I assegura que no s’acaba aquí: “Vull fer un altre llibre que relacioni una faula, de quan era petit, amb muntar un negoci”, anuncia Enric Jiménez.
Apunts
Defineix-teSóc un entusiasta de la vida compartida amb la família i els amicsUn llibre“Bon viatge Pitblanc”,el primer que em van regalar els meus paresUna pel·lícula“300”, de Zack Snyder, pel valor de donar la vida pels altresUn viatgeNomés pels bons moments que he passat, Esquivias, ToledoUn empresariAmancio Ortega, no té estudis i està entre els deu millorsUn somniQue el càncer i les malalties mentals, les dues malalties del segle XXI, es puguin eradicar
