“La meva professió, amb el que em trec calers és posant copes, de cambrer, però la meva vocació és ser músic”, així de clar ho explica Julián Pato, guitarrista del grup Flanagan que recentment ha estrenat quatre nous temes. “Quan era molt petit el meu pare tenia una guitarra a casa que li vam destrossar la meva germana gran i jo”, diu Pato. Temps després va entrar un teclat a la casa familiar. “El meu pare ens gravava la taula de multiplicar en cintes perquè jo l’aprengués perquè sinó no hi havia manera”, recorda el guitarrista.
Però el que més li agradava era rascar les cordes d’una guitarra i, quan va tenir l’oportunitat, va voler aprendre’n. “El professor de religió va fer una extraescolar de guitarra a cinquè o sisè de primària i m’hi vaig apuntar”, diu Julián Pato. Després de la guitarra espanyola, en volia una d’elèctrica. “Tenia un amic que en tenia una i em passava sempre per casa seva per tocar-la”, afirma el músic i cambrer. Finalment, va esgotar els estalvis de la primera comunió per aconseguir la seva primera elèctrica.
A banda de l’extraescolar a l’escola, va estudiar un any de guitarra i va aprofitar els coneixements que més l’interessaven. “Feia harmonia, escales, guitarra clàssica però jo volia aprendre la lògica de la música per compondre, no m’interessaven el solfeig i llegir les peces d’un altre sinó com arreglar els acords perquè sonessin bé i saber improvisar”, declara Pato. Però va ser la pràctica el què va ensenyar-li més l’instrument. “Agafàvem la guitarra i anàvem al parc, un t’ensenya una cosa, l’altre t’explica un truc, un canvi d’acord i tu ho adoptes”, assegura el músic.
“Los Zurdos” és el nom del grup musical amb el que va tocar durant gairebé deu anys. Ara forma part dels “Flanagan”, un grup que s’adapta als nous temps.
“El disc no triomfa”“Músics sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà, però indústria no”Flanagan ha presentat quatre nous temes que es poden escoltar en formats digitals i plataformes gratuïtes. Aquesta vegada el grup ha rebutjat el format disc. “El negoci ha canviat, nosaltres apostem per la cançó, fer quatre temes enlloc d’arribar a un conjunt de dotze o catorze”, diu Pato. Ell i els companys del seu grup musical consideren que sempre hi ha hagut músics però no passa el mateix amb la indústria. “Ara amb els contractes discogràfics no et fan promoció, vens la teva ànima per a res”, opina el músic. Per això utilitzen internet, des d’on poden donar a conèixer les seves cançons de franc. “Milions de persones del món poden accedir a la nostra música”, reflexiona Pato. A partir d’aquí, si les cançons agraden, es poden obrir les portes a concerts.
