La palma

“Jo era la de la dreta, la morena, la més alta...."

Dues nenes, vestides amb mudes clares i de diumenge, aguantaven cadascuna la seva palma. Era d’un Diumenge de Rams de finals dels anys 50. “Jo era la de la dreta, la morena, la més alta, i l’altra era una amiga, Carmen León, que vivia a casa i era com una germana”, explica Isabel Noè, qui ha cedit la fotografia. Els pares de León van venir del sud d’Espanya a viure a Mataró i els pares de Noè els van llogar una habitació

Les dues nenes estaven a l’esplanada de les Caputxines, on havien anat a beneir la palma. El dia que van ser retratades les dues amigues lluïen les seves palmes amb les millors de les seves mudes. “Sempre es deia que per la Palma s’havia d’estrenar alguna peça de roba, una faldilla, una jaqueta, el que fos”, afirma.

LlorerNormalment són els padrins els que regalen la palma a les nenes. “Però la meva padrina havia mort i eren els meus pares qui me la compraven”, explica la propietària del retrat. Com es pot observar a la imatge no era exactament una palma el que duia la menuda: “Jo portava llorer, que també era típic i en penjàvem un ramet beneït a la porta i la resta el fèiem servir pel menjar, que dóna molt bon gust”, diu Noè.