Riure, viatjar, conèixer una nova cultura, fer amics, estudiar, aprendre i créixer com a persona, això i moltes altres coses són les que en Pol Ferreres s'emporta de la seva estada d'un curs a l'estranger. És un jove argentoní que actualment resideix a les Canàries i que fa tres anys va viure l'experiència més enriquidora de la seva vida: una estada d'un any al Canadà. Tenia 15 anys quan va viatjar per estudiar 4t d'ESO a Winnipeg, coneguda popularment com la ciutat més freda del món per les seves increïblement baixes temperatures a les que arriba durant l'hivern. Situada a l'estat d'Ottawa i amb uns 700.000 habitants, aquesta ciutat es va convertir en la seva llar durant tot el curs escolar.
La principal motivació d'en Pol era viure una nova experiència, ser més autònom, conèixer nous amics i millorar el seu nivell d'anglès. Tot això i molt més ho va trobar amb les estades d'un any organitzades per l'escola d'idiomes mataronina British American Institute (BAI). Recorda amb un somriure el desconcert en descobrir el clima de la ciutat perquè a l'estiu estaven "a 40 graus, mentre que a l'hivern vam arribar a baixar fins a -42". El primer cop que va sortir al carrer a -25 graus no portava res que li tapés la cara i "en inhalar l'aire gelat vaig sentir que el nas se'm congelava per dins i em vaig tapar corrent", recorda amb un somriure.
El millor orador del país
Un gran ventall formatiu
A Winnipeg va poder triar entre moltes assignatures diferents com, per exemple, "la d'Història de Cannadà i Global Issues, una assignatura que, tot i ser de segon de batxillerat, la podien fer els estudiants d'altres cursos", relata. "En lloc d'explicar la història típica, explicaven problemes que havien passat al món com els genocidis i cada setmana gaudíem de la xerrada d'un expert diferent", recorda. Totes les assignatures que va realitzar va poder convalidar-les amb els seus estudis a Catalunya amb facilitat perquè va rebre un assessorament extens des del BAI.
També feia classes de cuina, les quals li van permetre aprendre la gastronomia d'altres cultures, i encara recorda el concurs de "Masterchef" que van simular durant l'últim examen de l'assignatura. En el seu cas, va optar per fer xurros, unes postres que allà no havien provat mai i "van triomfar tant que em van demanar la recepta", assegura. A més d'oferir una varietat d'assignatures, el centre comptava amb activitats engrescadores: "Cada mes hi havia una setmana sencera en la qual la comissió d'estudiants organitzava activitats al pati durant l'estona lliure com jocs, concursos i molt més", afirma.
El Nadal va ser una oportunitat per adaptar-se totalment a la seva família d'acollida i descobrir que els canadencs celebraven el Nadal de manera "molt més exuberant que aquí". Relata amb il·lusió un dels moments més divertits que va viure, quan el riu de la ciutat es va gelar i "ens van portar a patinar sobre gel damunt d'aquest". Recorda amb emoció els sis quilòmetres de pista de gel decorats amb taules i estàtues també fetes de gel que va recórrer amb patins aquell Nadal al Canadà.
La tornada
Durant tot l'any es va sentir com si estigués de vacances mentre estudiava, aprenia i creixia, confessa en Pol. "És una experiència molt diferent de les que havia viscut abans i vaig poder conèixer molta gent i fer amics d'arreu", destaca. Té clar que repetiria aquesta experiència per tot el que li va aportar i per això la recomana a tots els joves estudiants que vulguin obrir portes i viure experiències com aquestes. Amb aquest any al Canadà, però, no en va tenir prou i és per això que s'ha proposat tornar a marxar a estudiar un any fora. Actualment, tres anys després d'aquella inoblidable experiència a l'estranger, estudia Publicitat i Màrqueting en anglès a les Canàries i ja s'està informant per marxar un any fora per continuar aquest grau amb un conveni a l'estranger.
