El robatori del segle amb tocs d’humor tenyits de negre

Ladykillers dirigida per Joel Coen i Ethan Coen. Estats Units. 2004

De la mà dels germans Coen ens arriba Ladykillers, el remake d’un clàssic del cinema britànic dels anys 50, El Quinteto de la Muerte d’Alexander Mackendrick.

Joel i Ethan Coen traslladen a la riba del Mississippi la història de cinc homes que tramen el robatori del segle al local subterrani on es guarden els diners recollits al Bandit Queen, un vaixell-casino de luxe que navega pel riu.

Els cinc lladres, liderats pel personatge interpretat per Tom Hanks, lloguen una habitació a la casa d’una ingènua velleta (Irma P. Hall) i, fent-se passar per una agrupació de músics afeccionats, munten el seu centre d’operacions al soterrani de la casa, des d’on obriran un túnel que els conduirà directes a la fortuna.

Els germans Coen recuperen a Ladykillers la parodia del gènere policial emmarcada, aquest cop, en l’ambient atemporal del Sud dels Estats Units, on el gospel més genuí es barreja sense embuts amb el hip hop més salvatge.

Destaca, d’una banda, una narració molt ben tramada i que, hàbilment, no deixa escapar ni un instant l’atenció de l’espectador. D’altra banda, sobresurten uns personatges excèntrics (construïts amb la destresa habitual dels Coen) que donen lloc a situacions esbojarrades i propicien les rialles freqüents del públic. Magnífica la interpretació de Tom Hanks que recupera, després de molt de temps, el seu registre de comèdia.

Ladykillers compta amb una gran riquesa visual que contribueix enormement a fabricar una atmosfera que parteix de l’humor més innocent i que es va tenyint, mica en mica, de tonalitats fosques fins a assolir la més negra de les ironies.

Es tracta d’una pel·lícula divertida i adient per passar l’estona, sense deixar-nos enganyar però, per la seva simplicitat aparent.