El cantant de Verges, Lluís Llach va oferir el dissabte passat un recital al teatre Monumental per presentar el seu nou disc “Jocs”. Un àlbum en el que Llach reemprèn amb contundència el cant de temes amb rerafons de crítica política, i del que destaca el títol “Neofatxes globals”, amb tremenda càrrega contra el govern del PP.
Llach va plantar-se amb el seu gran piano de cua al mig de l’escenari del teatre i va anar desgranant cadascun dels temes nous, amb la seva prèvia explicació, que a cops era tant llarga com la mateixa cançó. L’empurdanenc va demostrar es seu saber fer dalt de l’escenari, emmarcant cada peça en el seu context i en el seu moment.
Del repertori, en destacaven les cançons d’aquest últim disc “Jocs”, que venia a presentar. Però tampoc van faltar els temes més clàssics del cantautor, tant dels àlbums més recents com els més nostàlgics de les darreries del franquisme. La majoria d’aquests temes, Llach, els va justificar aduint que encara són actuals, doncs el missatge que aleshores defensaven o proclamaven són fets que encara perduren.
Per a aquesta gira Lluís Llach s’ha rodejat de un conjunt de bons músics que aporten la seva qualitat a les peces del porrerenc d’adopció. És més, a la presentació de “La gallineta” va explicar que van ser els mateixos músics qui li van proposar d’arranjar-la amb un aire més modern, i que seguidament van interpretar.
Per acollir aquest concert, el teatre Monumental es va omplir fins a dalt de joves dels 70, dels finals de la dictadura, però també de àvis i els seus nets. El públic va respondre a Llach amb efusius aplaudiments durant les gairebé dues hores que va durar el concert “oficial”, que el cantant portava preparat. Però la insistència del públic el va fer sortir repetidament a interpretar bisos, fins a 5 vegades, fet que provocà que el recital s’allargés per una hora més. En els últims temes, el cantant ja avisava que “no tenia més cançons per tocar”. Al final els presents satisfets, marxaren cap a casa a 3/4 d’1, després de gairebé 3 hores de concert de Lluís Llach.
Redacció // Freqüència Iluro
