El Concurs de Tarragona segueix sense veure cap llenya dels Capgrossos de Mataró. Aquest és el tresor màxim del que poden fer gala els de la camisa de color blau després que diumenge, a la renovada plaça de toros, els mataronins no brillessin. No només no van brillar sinó que, entre apàtics i poc ambiciosos, no és d’estranyar el qualificatiu ‘decepcionant’ per definir el paper dels de Mataró. Potser abusiu, l’adjectiu, i segurament injust, però quan una colla va amb la feina feta, amb el programa ajustat, renunciant a grandeses i apostant pel que es veu, que no surti el resultat esperat no es pot titllar d’èxit, de cap manera.I no serà per mitjans i gent. El 5 d’octubre del 2008 serà recordat per una altra aparició de la ja dita ‘Marea blava’. 700 persones van desplaçar-se de Mataró a Tarragona tenyint bona part de grada i arena del color de la colla. El desplegament va ser exitós i es van superar en un centenar les persones de dos anys enrera. Entre ‘camises’ i ‘samarretes’, noms amb els que es coneixen en l’argot els castellers habituals i els ajudants d’excepció, els Capgrossos van entrar a Plaça amb totes les garanties possibles per assolir l’objectiu de la ‘Tripleta Màgica’ dels castells. A pesar de l’espectacular resultat de l’assaig extraordinari del dijous –amb quints col·locats al 2 de 9 i sisens al 5 de 9– Lluís Feliu havia aparcat la gamma extra i els de Mataró anaven amb els tres castells clars. Se sortiria de 3 de 9, s’aniria llavors a pel 4 de 9 que presentava a assaig unes formes envejables i es remataria amb el 5 de 8. Idees clares, més capgrossos que mai i un Concurs que va anar més ràpid que mai. Tot era perfecte.I millor quan en primera ronda els de blau despatxaven un 3 de 9 amb folre d’autoritat i destresa. Quiet, dominat. De sortida el ja castell insígnia dels de blau que finalment seria el millor de la jornada. Primera ronda feta i feta de meravella. S’havia d’anar a pel 4 llavors i mentre el Concurs ja es tintava de color verd va comença el particular culebrot dels Capgrossos amb el 4 de 9 amb folre.El primer peu propicia el culebrotEn segona ronda i amb una pinya grandiosa –potser, proporcionalment, de les més grans de la jornada– un primer peu va muntar-se, quadrat i de bones mides que es va voler tirar avall. Va ser una mala decisió pel que vindria després i per unes bases, aquestes pro-rapidesa del Concurs, que sols deixen desmuntar un peu i que per tant multipliquen la pressió al segon que es planteja. Tocats de nervis per haver baixat un intent de bones mides, a la segona la cosa va empitjorar i el tronc el va baixar perquè no presentava seguretat. Què volia dir? Que els de Mataró aplaçaven llavors una hora, a la següent ronda, el seu gran repte del dia. Adéu 4 de 9Passada una hora, i amb el Concurs ja verd del tot, els Capgrossos hi van tornar amb el 4 de 9 amb folre, van muntar-ne un peu, van sonar gralles i amb l’entrada de la canalla el van desmuntar perdent en una sola decisió la batalla psicològica amb el castell, l’opció de repetir-lo –per les normes del Concurs i per la mentalitat de la colla– i l’objectiu del dia, la Tripleta. Va ser un cop per les aspiracions dels blaus renunciar a aquest 4, perquè estava més treballat que mai i perquè alguna cosa es deuria fer molt malament perquè a plaça passés el que va passar. En tot cas, la moneda a vegades surt creu. I adéu 4 de 9 amb folre.Catedral i torreSàvia va ser la decisió de fer en quarta ronda –i amb un sol castell, el llunyà 3 de 9 de primera– el 5 de 8. La catedral va pujar i baixar amb tebiesa, sense sobresalts, amb sobrietat i elegància. I després de la catedral, que en un altre sacrilegi de les normes d’aquest esdeveniment ara es fa en ronda conjunta, en cinquena ronda els maresmencs van fer una torre de 8 amb folre d’escàndol, que va badallar de conformisme a les darreries del Concurs. Els de Mataró van acabar en quart lloc de la classificació del Concurs, però això vol dir poc. Amb la Tripleta haurien estat tercers, però això vol dir menys. En castells no sempre surt tot. Per això són grans.En definitiva, actuació de mèrit però no la volguda i bon apunt pel futur de la colla. Així com l’excel·lència acostuma a definir el camí dels de blau, quan aquest és espinós potser convenen encara més les paraules clares. La colla no va estar a l’alçada. Va fer tot el treball previ perfecte, va brindar a molta gent nova el tast fenomenal dels castells en el gran Concurs de Tarragona, va tornar a evidenciar ser l’entitat amb més tirada de la comarca, però no va complir. Sobre l’arena es va compungir i per una vegada va donar la sensació que la pressió podia amb ella, i això que va arribar a Tarragona descarregada de qualsevol exigència externa i amb voluntat pròpia de plantejar el que es tenia. Hi ha ara actuacions per davant per fer la Tripleta Màgica i recuperar el temps: Arboç, Girona, Vilafranca i Mataró. Cal passar full, sense oblidar, però, el que s’ha après.
Crònica del XXIè Concurs de Castells de Tarragona
