Plena de gom a gom, la Sala d’Argentona va tornar a exhibir diumenge passat un altre dels seus encerts de programació. Aquest cop amb ‘El chico de la última fila’, de Juan Mayorga, amb direcció d’Andrés Lima i interpretat per David Bagés, Guillem Barbosa, Arnau Comas, Míriam Iscla, Sergi López i Anna Ycobalzeta.
Juan Mayorga, a més de docent i d’assagista, és un dels dramaturgs en actiu més destacats d’Espanya. Nascut el 1965 a Madrid, és doctor en filosofia i llicenciat en matemàtiques. Admirador de Walter Benjamin i partidari que el teatre sigui una experiència poètica, és autor d’una quarantena d’obres, a més d’un bon nombre de peces breus. També ha adaptat textos dramàtics d’escriptors clàssics. Al llarg de la seva activitat s’ha fet mereixedor de prestigioses distincions i ha estat elegit membre de la Real Academia Española.
Popularitat
‘El chico de la última fila’ és segurament l’obra més popular de Mayorga i un dels seus millors textos. D’ençà que el va escriure per encàrrec de la directora Helena Pimenta, se n’han fet desenes de produccions en països molt diversos. El 2008 va guanyar el premi Max a la millor autoria teatral i una adaptació cinematogràfica feta pel francès François Ozon va guanyar al Festival de Sant Sebastià el 2012.
Tot comença quan Germán, un professor de literatura que en el fons és un escriptor frustrat, està corregint redaccions dels seus alumnes i les comenta a Juana, la seva dona. Enmig del fiasco general en descobreix una que té qualitat. És de Claudio, un noi discret que sempre s’asseu a la darrera fila de la classe. L’escrit parla de com s’ha introduït a casa d’un company benestant, en Rafa, amb el pretext d’ajudar-lo a estudiar matemàtiques. Germán, atret pel talent del jove, l’anima a continuar escrivint i així comença un serial en què Claudio, potser per defugir la pròpia realitat, furga en la intimitat de la família de Rafa. La dissecció que en fa és plena d’invectives i crea un ardit constant entre realitat i ficció amb intencions no gens clares, fins que Juana planteja els límits morals del joc literari que es porten professor i alumne.
Modulació idònia
L’espectacle que es va poder veure a Argentona s’havia estrenat a la Sala Beckett a finals de gener. S’hi nota la mà curosa d’Andrés Lima que és un coneixedor profund del repertori de Mayorga per les nombroses direccions que n’ha fet, sobretot amb la companyia Animalario. Ell ha marcat una interpretació que modula amb exactitud la complexitat de la trama, els diferents nivells de lectura que permet i les reflexions que indueix sobre un munt de temes com l’educació, el llenguatge, l’escriptura, el consum, l’art o la manipulació en les relacions interpersonals. Actors i actrius estan molt bé. Però destaca sobretot Guillem Barbosa, que fa de Claudio, que és qui teixeix la intriga i suporta el pes principal de l’acció dramàtica. També Arnau Comas en el paper de Rafa, el seu company. L’escenografia de Beatriz San Juan, potenciada per la il·luminació del mataroní Marc Salicrú i l’ambientació sonora de Jaume Manresa facilita que tot transiti amb fluïdesa en els trencaments d’espai i de temps que té el relat i en el doble pla que relaciona allò representat i allò evocat.
En resum, ‘El chico de la última fila’ va convèncer i interessar el públic argentoní, fent bona l’opinió de Juan Mayorga sobre el fet teatral quan assegura que les idees importants no són les de l’autor, sinó allò que l’espectador es planteja a partir del conflicte que l’obra li ha presentat.
