En la recta final de la programació de teatre i dansa d’aquest trimestre al Monumental, el passat dissabte 24 de novembre hi va haver funció doble de ‘La resposta’, el muntatge dirigit per Sílvia Munt sobre una peça del dramaturg de llengua anglesa Brian Friel que el juny es va estrenar al Teatre Goya de Barcelona, dintre el Festival Grec.
Autor referent
Nascut a l’Ulster en el si d’una família de la minoria catòlica, Brian Friel (1919-2015) és un dels autors de referència del teatre irlandès de la segona meitat del segle XX. Influïda per Txèkhov, la seva producció literària acostuma a tenir coherència temàtica i artística i sovint s’hi percep el pes de les circumstàncies polítiques del context en què li va tocar viure. Memòria, cultura i llengua hi són motius reiterats i els personatges que crea tenen gairebé sempre dimensions psicològiques i socials remarcables. Tot i això, el seu reconeixement va ser tardà i durant força temps molt circumscrit al món anglosaxó. D’entre la trentena de peces dramàtiques que va escriure, ‘La resposta’ (el títol original de la qual és ‘Give Me your Answer, Do!’) és només la sisena de les que s’han pogut veure en català. La més coneguda és ‘Dancing at Lughnasa’, que el 1993 en una adaptació del Teatre Lliure dirigida per Pere Planella amb el nom de ‘Dansa d’agost’ va significar el descobriment de Friel a Catalunya. El públic mataroní també pot recordar-la, bé per la posada en escena de Ferran Utzet que es va programar al Monumental l’octubre de 2016, bé per la versió que l’abril del mateix any en va fer Sala Cabanyes i que van dirigir Joan Peran i Jordi Gironès amb un resultat excel·lent.
Misèries humanes
Tom és un escriptor de prestigi que arrossega una crisi de creativitat. L’afecta de fa temps l’autisme de la seva filla Bridget, internada en un hospital. Daisy, la seva dona, havia estat una bona pianista i ara només ofega en alcohol els problemes econòmics i familiars. L’antiga rectoria rural on viuen és el marc on es desenvolupa tota l’acció de l’obra. David, un mediocre agent literari, hi està passant uns dies per mirar de comprar els arxius de Tom per a una universitat americana, cosa que podria significar una bona injecció de diners. En aquestes, es presenten els pares de Daisy: Jack i Maggie. Ell és un músic lleuger i cleptòman que acumula incidents per robatori, ella una metgessa retirada i amb artrosi a qui l’home ha arruïnat la carrera. També arriben Garret, autor de narracions d’èxit que ja ha venut la seva producció a la mateixa universitat, i Gráinne, que formen un matrimoni que no para d’exhibir les seves discrepàncies. Tots set s’entaulen per compartir un àpat en què la beguda farà emergir les misèries humanes de cada personatge. L’autoestima i la necessitat de reconeixement serà un tema recurrent que s’anirà esfilagarsant al llarg del sobretaula.
Peça menor
El estudiosos del repertori dramàtic de Brian Friel assenyalen que ‘La resposta’ és un dels seus textos menors i que quan es va estrenar l’any 1997 a l’Abbey Theatre de Dublín, dirigit per ell mateix, va tenir poc èxit. Conté trets autobiogràfics perquè el va escriure prop dels vuitanta anys, en uns moments que estava més inclinat a vel·leïtats introspectives que no pas al reflex de fets d’interès col·lectiu d’altres dels seus títols.
Malgrat la dominant pessimista de les circumstàncies que l’envolten, Sílvia Munt, fervent admiradora de Friel, va decidir de muntar la peça per la vàlua que hi veu com a exponent de la complexitat i les turbulències de les relacions de convivència, siguin conjugals, familiars o d’amistat. Incerteses i contradiccions són consubstancials a la vida, perquè no hi ha respostes terminants, sinó preguntes incontestables, diu. Així, malgrat comptar amb detalls de la seva habitual qualitat de directora i jugar amb bons intèrprets que a més tenen noms atractius per al gran públic, començant per David Selvas i Emma Vilarasau com a parella protagonista, el resultat global és discret.
