El passat dimarts 13 de juny va ser el maleït dia en què en Moisès ens va deixar. Home de teatre, creatiu i arriscat, la relació d’en Moisès amb Mataró era molt més que biogràfica. Mataró era un dels seus escenaris i un laboratori pel seu teatre.
En Moisès va apostar per un teatre innovador i amb voluntat d’impacte social. Un teatre d’avantguarda però que fos accessible a tothom, com espectadors i com actors. I deslocalitzat: havia de passar a Barcelona però també a Mataró. No només havia d’estar protagonitzat per grans professionals, sinó també per aquells i aquelles que simplement en volien participar. A través de les seves classes i de les seves obres a Mataró en Moisès va oferir a molta gent (joves i grans) la vivència del teatre.
En Moisès va apostar per una creativitat que s’expandeix arreu, més enllà de les grans capitals, com una taca d’oli que ho vol impregnar tot. Un teatre que podia haver estat propietat d’uns quants ha estat un teatre de molts. El somni de Lorca: el teatre la veu d’un poble.
Ens agraden les ciutats accessibles. Les ciutats que són espai de drets i oportunitats per a tothom. Ciutats on la cultura es viu com un valor essencial, constituent. Ciutats on els ciutadans es fan seu aquest teatre innovador, de qualitat i de proximitat. I aquest teatre es fa seva la ciutat.
Aquesta era la visió d’en Moisès del seu teatre per a Mataró. Visió i compromís que va aprendre del seu pare, en Carles Maicas, el tiet Maicas, i que el va portar un pas més enllà.
Malauradament en Moisès ens ha deixat. Però que no ens deixi aquesta visió del teatre tant Maicas, i empenyem per fer que hi hagi les voluntats, les eines i els recursos necessaris per convertir aquesta visió en una missió.
La missió per la que ha lluitat en Moisès. La missió Maicas.
Ivan Pera és cosí germà de Moisès Maicas i exregidor de l'Ajuntament de Mataró.
