La cinquena proposta de la programació encertadament eclèctica que La Sala d’Argentona té aquesta temporada va consistir dissabte dia 11 en la interpretació en petit format i acompanyament de piano de ‘La Gran Duquessa de Gerolstein’. Es tracta d’una òpera bufa del músic nascut a Alemanya i nacionalitzat francès Jacques Offenbach (1819-1880), principal referent d’aquest tipus de composicions còmiques al segle XIX.
Estrenada a París l’any 1867, és una partitura que no s’havia representat mai amb el llibret en català. I ha estat la jove Companyia Bratislava, creada el 2013 per un actor i tres actrius formats a l’Institut del Teatre i especialitzats en el gènere musical, que s’ha decidit a traduir-la, adaptar-la i portar-la a escena com a primer treball col·lectiu. L’estrena va ser el gener de 2014 al Teatre Gaudí. Poc després va fer una segona estada a Barcelona, a l’Almeria Teatre, i també ha recorregut altres sales de diferents localitats. Ara, amb la funció d’Argentona inicia una segona gira. Malgrat la seva trajectòria encara reduïda, val a dir que els Bratislava han merescut ja dues nominacions als Premis Butaca de l’any passat i una als Premis de la Crítica de Teatre d’aquest 2015.
Èxit dels musicals
A tomb de la conveniència d’haver inclòs aquesta obra entre les propostes de La Sala, convé tenir present que, malgrat la crisi, els bons resultats que expressen les estadístiques globals d’espectadors de teatre al nostre país es deuen en bona part a l’atractiu que els musicals són capaços de motivar entre públics ben diversos. Per sort, aquest fenomen té repercussions positives més enllà dels locals amb molt d’aforament o de les companyies més reconegudes. Així, l’èxit del gènere ha significat un esperó per al sorgiment de nous grups i de professionals amb bona preparació com a actors, cantants i músics. Aquest és el cas dels joves protagonistes de ‘La Gran Duquessa de Gerolstein’.
Excés de voltes
La consideració d’aquests mèrits no treu que en la valoració de la representació vista a La Sala s’hagin d’assenyalar alguns aspectes desenfocats. El principal és l’opció per una interpretació passada de voltes i transvestida (els papers masculins els fan les actrius i la Duquessa és l’actor). Això, que d’entrada suscita riallades simpàtiques, força massa els personatges a encasellar-se en un codi de paròdia sobreactuada, els limita molt les possibilitats expressives, distorsiona el desenvolupament del mínim fil argumental i al capdavall l’exageració repetitiva acaba cansant. A més, a l’òpera d’Offenbach no li fa cap favor la dosi afegida de frivolitat, perquè el que narra ja és ben bé una bufonada i el seu entramat musical és igualment pura lleugeresa. Es vulgui o no, l’efecte del tractament de caricatura a què l’han sotmès els membres de la Companyia Bratislava rebaixa i empetiteix l’original. Això no obstant, se’ls ha de reconèixer i agrair un formidable desplegament d’energia interpretativa. Tots es multipliquen en diversos personatges i mitjançant la realització de números cantats o ballats, el recitat de fragments de diàleg i també l’execució de melodies amb uns quants instruments, donen vida a la ficció de ‘La Gran Duquessa de Gerolstein’, una aristòcrata tan delerosa de capricis bèl·lics com de satisfer l’entrecuix.
