Tastet polit d’un text contemporani

Després del tancament de l’Arcàdia, dimecres de la setmana passada es van reprendre els ‘Assortits de l’Aula’ a l’Espai 1 del costat del teatre Monumental. En un entorn asèptic, amb aires de plató, ben lluny de les estretors i l’enrenou tavernari que hi havia al cafè del carrer d’en Pujol, la professora Pilar Pla va presentar amb molta formalitat l’exercici dels seus alumnes del grup de Nivell I com si fos una classe oberta. El treball, plantejat d’una manera molt senzilla i amb connotacions de joc, venia a ser una primera aproximació a l’obra que aquest grup presentarà d’aquí unes quantes setmanes com a taller de final de curs. Es tracta de ‘Les cendres i els fanalets’, una peça curta de l’autora francesa Noëlle Renaude. Escrita el 1993 i publicada un any més tard, constitueix una recensió en sèrie de gairebé un centenar de vides, dels seus destins anònims i dels tràngols viscuts entre el naixement i la mort.Encert en la tria i l’enfocamentL’embolcall lúdic amb què es va enfocar l’exercici i la multiplicitat de personatges que descriu el text escollit van demostrar ser una estratègia encertada, perquè van permetre que, malgrat les diferències existents en el col·lectiu, cadascun dels quatre actors i de les set actrius poguessin trobar el seu punt. Tot prou polit. En conjunt, però, el treball encara tenia un nivell purament iniciatiu. Per això caldrà esperar a la representació de fi de curs per veure’n l’evolució. Al capdavall, tal com diu la mateixa Noëlle Renaude, “el teatre és com un gran bricolatge: una reconsideració constant del text en escena”.