El festival de música més important que ha tingut mai aquesta ciutat no podia començar d’una altra manera: amb una gran festa. Festa, i de la grossa, és el que van oferir els tres concerts que iniciaven la tercera edició del Cruïlla de Cultures. Dealan van començar a escalfar l’ambient amb el seu folk celta, els francesos Les Touffes Kretiennes van contagiar la seva bogeria i la rumba afamenclada de D’callaos va donar pas a la festa que va acabar amb una platja encara plena a la sortida del sol.
La gran nit de Sant Joan la van encetar els maresmencs Dealan. El seu to cèltic va servir per introduïr a la festa a la gent que mica en mica s’anava acostant a la platja quan encara no havia arribat la mitja nit. Els maresmencs van oferir un bon repertori de temes, la majoria d’ells del seu disc que no fa massa que han publicat, i que mostraven un bon rodatge. El folk celta, etiqueta definitòria del grup, va ser la constant d’un concert que va saber combinar temes musicals amb cançons que van anar fent pujar el ritme de la festa que es preparava.
Els seguents en pujar a l’escenari de la festa van ser Les Touffes Kretiennes, uns francesos que van saber contagiar les seves ganes de festa a tot el públic que aquelles hores ja omplia la platja. Aquesta gran fanfarria francesa, una banda caracteritzada per la precendia de molts instruments de vents, va oferir un bon arsenal de funk, amb versions de classics del punk i ska. Els músics d’aquesta brass band van saber engrescar als assistents fins a la festa màxima en la que cap dels cossos de la platja podia parar de moure’s. Les Touffes Kretiennes van escalfar la nit, ja de per si calenta, fins a l’èxtasi dels balladors. Era tanta les ganes de festa del francesos que l’actuació d’aquesta fanfarria va passar volant i sense que se n’adonés ningú es plantaven en els bisos.
Torn seguit van actuar D’callaos, amb el seu nu-flamenc, que no és altra cosa que un flamenc revisionat més en clau de pop. Aquests terrassencs que beuen de l’empenta de Chambao hi posen una mica més de ritme. Tot i no tenir la força dels francesos, D’callaos es va anar animant al llarg del seu repertori i va acabar mostrant amb ganes els seus temes més rumberos a les darreries del concert.
La primera nit del Cruïlla s’acaba de dia
La festa va seguir després dels concerts amb una excel·lent sessió dels djs del Clap que van fer que el nombrós públic no deixés de moures fins a la sortida del sol. Quan la nit es va fer dia, quan a Santa Maria tocaven les set campanades, va sonar la darrera cançó d’aquest inici del Cruïlla. Si de per si, la nit de Sant Joan ja és magica, amb una festa a la platja com aquesta arrencada del festival encara ho és més. A partir d’ara, i al llarg d’un mes, ens esperen moltes nits màgiques més, plenes de música, de música de la bona.
