Com el mestre carioca, Carlinhos Brown, els sabadellencs Rauxa van sortir a l’escenari del Clap amb unes ganes enormes de transmetre bon rotllo a través de les seves rumbes. I ho va fer, doncs els assistents, propers a les dues-centes persones, no van parar de ballar amb la rumbeta bona dels vallesans.Aquesta formació, reconvertida del món esplaienc, va saber donar al públic les ganes de gresca i xerinola que demanaven i el seu cantant, un animador curtit, va ser bo a l’hora d’entendre’s amb els presents i en establir-hi complicitat. Aquesta la van aconseguir en els primers temes, amb un cercle cirquesià que el públic no es va resistir a ballar ben animat. I amb la gent entregada, els Rauxa van deleitar als seus seguidors amb un “medley rumberu”, tal i com ells el van descriure, en que van remesclar Peret, Ojos de Brujo, Manolos i d’altres a l’estil Rauxa. Com a colofó, els de Sabadell es van despatxar amb una tema populós que barrejava la rumba amb el hip hop i que es repetia més que el propi “Xoripán”. El de Rauxa va ser un concert de melodies felices, de rumbeta clàssica molt més facilona que la que feien fa quinze dies en Joan Garriga i els seus, combinat amb alguns temes folk revisionats en clau moderna, com el sarau de plaça al que ens té acostumats la Coixinera.Tot plegat, un bon concert de la nova fornada rumbera, a la que sembla que és fàcil d’apuntar-s’hi, a la vista de les diverses propostes que d’aquest gènere musical han aparegut darrerament. La rumba feliç dels festius Rauxa
Els sabadellencs demostren, des de dalt de l’escenari, que saben com encomanar les ganes de ballar
Com el mestre carioca, Carlinhos Brown, els sabadellencs Rauxa van sortir a l’escenari del Clap amb unes ganes enormes de transmetre bon rotllo a través de les seves rumbes. I ho va fer, doncs els assistents, propers a les dues-centes persones, no van parar de ballar amb la rumbeta bona dels vallesans.Aquesta formació, reconvertida del món esplaienc, va saber donar al públic les ganes de gresca i xerinola que demanaven i el seu cantant, un animador curtit, va ser bo a l’hora d’entendre’s amb els presents i en establir-hi complicitat. Aquesta la van aconseguir en els primers temes, amb un cercle cirquesià que el públic no es va resistir a ballar ben animat. I amb la gent entregada, els Rauxa van deleitar als seus seguidors amb un “medley rumberu”, tal i com ells el van descriure, en que van remesclar Peret, Ojos de Brujo, Manolos i d’altres a l’estil Rauxa. Com a colofó, els de Sabadell es van despatxar amb una tema populós que barrejava la rumba amb el hip hop i que es repetia més que el propi “Xoripán”. El de Rauxa va ser un concert de melodies felices, de rumbeta clàssica molt més facilona que la que feien fa quinze dies en Joan Garriga i els seus, combinat amb alguns temes folk revisionats en clau moderna, com el sarau de plaça al que ens té acostumats la Coixinera.Tot plegat, un bon concert de la nova fornada rumbera, a la que sembla que és fàcil d’apuntar-s’hi, a la vista de les diverses propostes que d’aquest gènere musical han aparegut darrerament. 
