Algunes veus comentaven abans de l'actuació que podia ser una de les sorpreses d'aquest Cruïlla i la veritat és que el concert dels argentins
BajoFondo TangoClub va ser una autèntica exhibició. No són el primer grup que reinventa el tango argentí –cal recordar per exemple els Gotan Project– però ho fan amb una eficàcia major i sobretot amb un punt de festa que els converteix en un autèntic luxe per escoltar i ballar. Només calia veure l'estampa final del concert, amb l'escenari ple de gent ballant la cançó "Pa bailar", vigorosa i impulsiva, com el seu ingredient primari, el tango, i amb uns condiments que el converteixen en un producte contemporani del tot recomanable. Evidentment per a tots els públics. El projecte musical de Luciano Supervielle, comandat en escena per l'oscaritzat músic
Gustavo Santaolalla –per la banda sonora de Brokeback Mountain– i el productor Juan Campodonico, va sortir a escena a poc a poc. Amb estil. El primer en entrar en escena va ser el violinista Javier Casalla que va fer pujar el teló virtual, en forma de magnífiques videoprojeccions que durant tot el concert van acompanyar el tango de bajofondo. La resta del conjunt estava format per un bandoneó –l'acordió característic del tango–, un contrabaix, i un programador de bases electròniques amb scratch. Després d'un tema introductori, pausat, el concert va agafar ritme de seguida. En acabar una immensa segona cançó, la gent ja era conscient que estava gaudint d'un dels grans concerts de l'any. Al ritme de les bases electròniques, i els impulsos del violí, cada cançó va nevager entre el tango i la música electrònica, influenciant-se amb ritmes moderns com el house o el chill out. Al final, amb la gent ballant fins i tot amb els músics a l'escenari, la sensació de satisfacció va ser total.
Uns barcelonins triomfant a casa Pels volts de les deu de la nit, van ser els barcelonins
Facto Delafé y las Flores Azules els que van començar a escalfar una nit de qualitat i amb força públic. La seva és una proposta innovadora, que beu del hip hop però amb unes bases poc convencionals, i una veu femenina increïble –Helena Miquel, cantant del grup Élena. Tampoc les seves lletres tenen res a veure amb el que s'acostuma a fer en el món del hip hop, ja que bàsicament se centren en l'amor i les relacions per escriure els seus versos. I els va funcionar. La gent cada cop coneix més les cançons del seu únic disc "vs. el Monstruo de la Ramblas" i fins i tot van presentar amb èxit algun tema nou, com el que s'inclourà en el nou film de Bigas Luna.
