Després de donar-se a conèixer amb el flamenc i amb quatre discs d’aquest gènere a les esquenes, Miguel Poveda ha presentat un disc que trenca amb la seva trajectòria fins el moment. Es tracta de “Desglaç”, el seu últim treball en el qual ha musicat poemes d’alguns dels millors poetes catalans. Per presentar aquest darrer treball Poveda va arribar al Monumental el diumenge 25, en el que ha estat el primer concert del Cruïlla de Cultures després de la festa de Sant Joan.
Un concert molt complert que va mostrar les dues cares completament diferents del cantant. L’inici va ser d’allò més especial. Amb un escenari buit, fosc. Només el cantaor i un petit focus. Intimitat màxima i l’artista en estat pur. Així va cantar Martinete, la primera de les peces d’aquesta primera part del concert que es va completar amb quatre cançons més. Per acabar aquesta primera part flamenca Miguel Poveda va interpretar per buleries fragments d’alguns dels clàssics de la cobla com la ‘Bien pagá’ o ‘Ojos verdes’.
La millor poesia en catalana amb ritmes flamencs
Després d’aquest inici amb aires del sud, el cantant va passar a un altre registre totalment diferent.Aquest cop va cantar en català, intepretant alguns dels poemes més bells de la nostra literatura. ‘Boca seca’ i ‘Cançó del bes sense port’ van ser dues de les cançons més celebrades en aquest recital poètic i musical amb composicions de poetes com Verdaguer, Narcís Comadira, Joan Margarit i Miquel Martí i Pol.
La música d’un pianista, un arcodió, un contrabaix, una bateria, i del guitarrista Chicuelo van acompanyar a Poveda al llarg del concert, tots alhora o amb interpretacions de guitarra i piano en solitari, segons el que demanava la cançó. Tot plegat un concert íntim però espectacular dins d’aquesta modèstia, amb un final tant estremidor com l’interpretació de “Boca seca”, de nou a les fosques i al centre d’un estret cercle que composaven els músics.
