La traca final del Cruïlla de Cultures, la part del festival que coincidia amb la Festa Major, va tenir un doble efecte. Per una banda el festival va tancar per la porta gran, amb dos concertassos de masses, molt ben acollits per una societat, la mataronina, que vol repetir l’experiència que ha suposat el Cruïlla. Per altra, Les Santes van veure com artistes de renom en salvaven el cartell, i de quina manera. Els barcelonins el dissabte amb la seva proposta, com més coneguda més participada i el senegalés el dijous duent la veu de tot un poble a través d’una música envejable no sols van representar els dos punts àlgids musicalment parlant de la Festa sinó que, a més, van col·locar al mapa, si això és el que es buscava, aquesta ciutat que es diu Mataró.
23 de juliol, únic concert dels Ojos de Brujo, ODB, a la península en tot l’any. Ho diuen abans i ho corroboren dalt l’escenari, per ells el recital és un plaer, i es nota. Es deixen anar i, a mode de continuació de la festa que van fer el Novembre a Razzmataz fan el que han fet durant tota la gira del Barí però, a més, amb la complaença de trobar-se davant 3.000 que són de la causa. El concert d’Ojos va ser calcat al DVD recentment tret al mercat i aquesta falta de novetat és, potser, el més criticable. A pesar del fet, imperceptible sinó és al detall, la nit iniciada per el Trio Carlos –bon futur– i el Tio Montero –quina gresca!– va ser rematada magistralment. No cal ni descobrir ni elogiar el que ja coneix i ha elogiat tothom. Ojos van fer un concert ben compensat en temes i ritmes i solament faltat d’alguna picadeta d’ull al públic, com hauria estat Calé Barí. Res catastròfic. Ojos són i seran un luxe sempre.
Yossou N’Dour, meravellós
I si Ojos luxe, quelcom innombrable representa Yossou N’Dour. Semidéu a l’àfrica francòfona, aquesta va conquerir el Parc Central per portar-hi l’essència, el gust i la raó de ser d’un poble, expressió d’un líder musical que va fer, a casa nostra, el millor concert dels recordats. N’Dour va dibuixar dalt l’escenari un traç fi i eficient entre el pop i la música de casa seva de forma perfecta. Pocs adjectius poden qualificar un artista que, a més, va transportar sobre la pista del Parc aquella utopia mestissa que molts desitgem pel demà. Veu excel·lent la de N’Dour, una banda potentíssima, coristes d’autèntic luxe i la percussió com la seva millor arma continental; aquests van ser els ingredients d’una recepta emocionant i embriagadora que, presa a desmesura, col·loquen la nit del 28 de juliol del 2005 com una fita, com molt més que un concert. A les Santes se’ls va afegir Sant Yossou.
