L'Illa Fantasia és un parc aquàtic que, sense aigua, podria semblar que no té res a oferir. De fet quan fa fred a vegades té un punt fantasmagòric, allà vora l'autopista més amortitzada de totes. Però no. Fora fantasmes. Per segona Setmana Santa seguida el recinte situat entre Vilassar i Premià s'ha convertit en l'epicentre dub d'Europa gràcies a un esdeveniment encara poc conegut però que té números d'anar creixent i consolidant-se. Es diu International Dub Gathering i no respon als arquetips tradicionals de festival sinó que acaba convertint-se en una illa independent, una mena de reialme de la reggae sintetitzat en el qual la concurrència, amb majoria estrangera, passeja ufanosa entre núvols de fum i tremolors de terra dels subwoofers. Ningú para quiet i els caps es mouen harmoniosos, depenent del corner –que és la manera de dir als escenaris, ja que no n'hi ha d'escenaris, sinó punts de sound system– entre els que es divideix la moguda.
L'International Dub Gathering arranca al migdia i la sessió diürna acaba a quarts de deu de la nit. Just llavors comencen a l'auditori i en una altra recinte les sessions de nit, que duen la gent fins a la matinada. Amb ritme constant, samplers, més fum. Parlant amb el seu director dies abans es resistia a parlar de magnitud de l'esdeveniment o fins i tot el cartell d'artistes –del millor que hi ha a Europa– com a carta de presentació. "El millor és el bon ambient que s'hi respira". I un cop aparques i t'endinses a l'Illa Dub Gathering ho comences a entendre.
Una illa independent
Com si fos la del tresor amagat, l'Illa Fantasia se't presenta com un anar i venir de gent, de corner a corner. Sense cap problema, al contrari. Ni els excessos semblen minar una benevolència predominant en l'ambient, una base comuna sobre la qual s'alternen els qui busquen col·locar-se a un pam dels altaveus amb els que ho contemplen tot en distància reposada. No hi ha cua en unes barres on pots optar per la cervesa artesana, ara que està de moda, begudes del tròpic o menjars exòtics. No hi ha aglomeracions tot i que el formiguer és incessant i va de banda a banda.
Els artistes s'amaguen sota les carpes de marca de cervesa no artesana i amb l'arma del micròfon i el sintetitzador són capaços de dictar el ritme cardíac dels presents. I miris on miris l'escandall de porros deu abraçar l'amplitud tipològica de la planta més preuada. En tot el festival no hi ha altre símbol ni bandera que la marihuana. I els núvols de fum es multipliquen.
Sent el capvespre ja del segon dia, acabat un referent com Mad Professor el públic més autòcton fa cap a la zona de pícnic. Allà on de petits o ganàpies endrapàvem l'entrepà entre capbussades és on s'ha ubicat el corner on presenta el seu últim disc i bona part dels himnes històrics Fermin Muguruza. Allà es fa de nit entre cançons de Kortatu disparades per Chalart 58, un dels referents de l'escena a casa nostra. Acaba la sessió de dia i la concurrència es reclou a cobert, on els clubs multipliquen el so. Alguns han acampat a fora i estaran tres dies en cos, ànima i pulmó per la causa del dub. Quan tornes de l'Illa i contactes amb la realitat tens una mena de jet lag. Fora de l'International Dub Gathering no hi ha ni el mateix ambient, ni els mateixos núvols ni el ritme incessant que et sedueix i no et deixa anar. Fins a l'any que ve, a l'Illa Fantasia, el protagonisme tornarà a ser de tobogans i piscines.
