És difícil classificar a El Petit de Cal Eril. Se'n pot dir que és, a banda dels productes carnis, la gran aportació que ha fet Guissona a la modernitat catalana, que se'l considera un verb lliure i un cas si més no paradigmàtic dins l'escena independent de casa nostra i que té traces de cantautor, rerefons rock, un punt psicodèlic i l'encant de ser de comarques. Sempre emociona i sempre sorprèn. I els seus concerts esdevenen actes quasi rituals.
Després va reinventar-se amb “La figura del buit”, doble salt mortal sense xarxa. I ara afegeix noves joies a un cançoner brillant amb un nou disc, “La força”, que parla de coses que no es poden dir ni es poden veure, tot dins un univers atemporal, sense altres referents que les persones i la natura.
