Nil Bofill: “Rent enganxa i, des de dins, canvia la vida”

Entrevistem a l’actor i productor mataroní, Nil Bofill, per participar en el musical Rent a L'Aliança del Poblenou Casino de Barcelona

  • Marta Gómez
  • Divendres, 26 Febrer 2016 00:00

nil bofill rent

Què significa per a tu Rent?

És un gran musical fet amb poca cosa. El resultat final és de gran producció però tota la gestió de dins i condicions de tothom és com d’una producció petita.

Ets actor però també productor. Com sorgeix això?

Jo estava de gira amb Els Miserables compartint habitació amb el Víctor Arbelo i aquell estiu havíem fet un taller de Rent amb en Dani Anglès. A València vam veure el DVD del curs i vam pensar que potser Rent s’havia de fer. Vam fer un grup de WhatsApp en el que vam posar a en Dani Anglès i li vam demanar fer Rent a Barcelona. Ens va dir que ell ja feia dies que hi pensava. A Canàries vam anar a fer un cafè i, de seguida, vam veure que faltava un any i mig pel 26 de gener de 2016 en què ha fet 20 anys que es va presentar Rent i va morir Jonathan Larson.

Una bona oportunitat.

Exacte. Vam veure una oportunitat clara com també vam veure que els drets del musical estaven disponibles. En veure que ho podíem tirar endavant vam fer un grup de 6 socis per pagar els drets, que hem acabat sent l’equip productiu-creatiu inicial. Això va ser el novembre del 2014 i vam fer pública la notícia un any abans de l’estrena.

Sense productora heu arribat a un gran nivell.

Contentíssims. Ho valorem molt positivament. Pensem que aquest Rent s’havia de fer així, sense productora.

A nivell personal era un repte?

Des que vam tenir els drets fins que vam fer pública la notícia era un secret nostre, dels sis socis. A casa meva no sabien que jo havia invertit uns diners en uns drets d’un musical. Sempre hi ha escepticisme però nosaltres hem cregut molt en el projecte des del principi. Personalment ho he viscut com la joguina aquella que tens, que tothom la vol i que ara ja hi podem jugar.

Com et sents fent de Mark Cohen?

Un paper protagonista a Barcelona era un objectiu pendent. Fer de Mark Cohen em feia molta il·lusió, tot i que hi havia especial pressió. En Daniel Anglès havia fet aquest personatge i ara dirigeix l’obra. Tothom em pregunta per la nostra relació, però som molt amics i tant els assajos com les representacions van molt bé.

Repartiment jove i participació mataronina.

Sí. Tot l’equip és prou jove. Tenim des de la Mireia que té 19 anys fins a altres persones de prop de 40 anys. De Mataró tenim l’Anna Herebia i la Luz Fabrés en el repartiment,  i en l’equip d’escenografia hi ha en Marc Salicrú. Hi ha presència mataronina, oi tant. Un conjunt de casualitats.

Fas vida a Mataró?

Sí, jo estic pràcticament sempre a Mataró. La meva mare em diu que ara tothom la saluda i li pregunta per mi com si no em veiés mai i jo estic gairebé cada dia a casa a dinar. Des de fora sempre es veu diferent però jo faig pràcticament el mateix de sempre.

Com considereu la resposta del públic a Rent?

La resposta és generalment positiva, però també n’hi ha de negativa, no tant de “no m’ha agradat la funció” sinó de distanciament amb ella. Provoca sentiments.

Això és positiu.

Sí, molt. En la valoració conjunta, que afecti la gent és positiu, es transforma en negatiu si una persona se sent incòmoda. Però ja és un tema de societat. A la majoria de gent però, els agrada i molt. Molt jovent embogeix i repeteix. Rent enganxa i, des de dins, et canvia la vida.

És una bona època pels musicals?

Barcelona està molt allunyada. No per les produccions, sinó pel públic. A Madrid els teatres estan plens i ja no dic que sigui pels preus de les entrades. M’encanta veure els teatres plens. No està malament, però podria ser millor. El 21 per cent és el que fa que els números no surtin i és el que fa que les entrades valguin 60 euros en lloc de 40 euros. Tot i això, segueixo pensant que hi ha una mandra, o un escepticisme de públic, molt gran.

Ja s’acaben les funcions.

Sí. El 20 de març i improrrogable. No hi ha opció. La producció està estructurada per a aquestes 40 funcions i ja està. Hi ha molts factors que ens fan assegurar que no es prorrogarà.

I l'opció de portar Rent a alguna altra ciutat?

De moment no prorroguem. A partir del 20 de març ja veurem quines portes s’obren. Ens encantaria portar-lo a Madrid, ens encantaria poder tornar a Barcelona, a tot el territori. Per a nosaltres s’acaba el 20 de març i ben aviat començarem a saber què hi ha.

En l'àmbit personal tens més projectes?

Ara per ara, Jarks. El 13 de maig presentem disc i esperem un estiu de concerts i festes majors. A Rent m’ho passo bé però és la meva professió, a Jarks és com un joc.