Dir que Els Amics de les Arts estan madurant és un tòpic que segurament ja cansa. Però és evident que a l’últim disc es nota molt que han passat d’anar a bed and breakfast a haver de criar nens petits. No és ni bo ni dolent, però són aspectes vitals que queden palès a les cançons del seu nou disc de nom interminable (“Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”) que va protagonitzar l’inici del concert, que d’aquesta manera va anar arrencant a poc a poc.
Però amb el públic a favor et pots permetre deixar els bons a la banqueta, descansant per entrar a la segona meitat i rematar el partit. I va ser amb els tòpics futbolístics de la cançó “4-3-3” quan va començar a animar tot el personal, que es va deixar anar del tot amb cançons com “Jean Luc”, “Monsier Costeau”, “La merda se’ns menja”, "Miracles" o “El matrimoni Arnolfini”.
Però evidentment també s'havien guardat pel final les cançons més animades del darrer treball com “Preferiria no fer-ho” i “Ja no ens passa”, que van brillar com a bons "singles". Sense abandonar les bromes, però sense abusar-ne, van saber guanyar-se de nou un públic fidel a qui van acomiadar pujant al "Transiberià".
Halldor Mar escalfa l'ambient
Abans del concert, l’islandès Halldor Mar va agradar amb les seves versions de la nova cançó versionades en anglès, i després els quatre Amics van fer de djs en una sessió entre amics que va acabar ben entrada la matinada.
Video clip de "Ja no ens passa"
