Els Catarres en gener? Vols dir?Ja fa temps que als tres nanos d’Aiguafreda se’ls associa amb l’estiu. I concretament amb el de l’any passat. Els Catarres van ser la febrada del 2013, el grup per excel·lència, el de l’statu quo festiu, el de les festes majors d’arreu, el de concerts dia sí i dia també. El seu és un viatge musical ben pensat, que arrela en el gust de la joventut: un toc modern, vocació festiva i poca pretensió. Ells mateixos canten allò del "amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou”. I no enganyen ningú. Aquest és el pretext del seu èxit: no es compliquen la vida i troben el que busquen. I buscaven convertir el concert del 14è aniversari del Clap en una Festa Major. Una Festa Major ‘indoor’.
Als Catarres, vist el públic com estava, no els preocupa gens que encara quedi per l’estiu. Tants els hi fan les bermudes com els pantalons de pinça, duen barret sent de nit, i van disposar-se a fer suar de valent la gent per molta fresca que faci darrerament. Amb els tres “fundadors” a primera línia com la triple davantera d’un equip de futbol i la resta de grup al darrera, per seguir la metàfora podríem dir que plantegen un concert d’anada i tornada, de joc directe, de marcar gols encara que n’hagis de rebre. Arranquen forts amb bona part del material més nou per encendre la gent, disparar el “fenomen fan” i a partir d’aquí contemporitzar sempre des d’una exigència rítmica que ratlla el frenetisme. Concert “xalador”.
La ‘Jennifer’ que els va fer coneguts és ja quasi l’anècdota del concert. Pel camí una mar de crits memoritzats i autòmates de desenes de persones que fan de coixí desitjar per la veu d’Èric Vergés. Pel camí hora i mitja de Festa Major i amb ella l’oblit que encara som a gener. Els Catarres no són ni podran ser mai cap paradigma musical però com les orquestres del Parc per Santes sempre t’hi acabes posant bé per ballar-hi. I per aniversaris i festes d’aquestes, segurament, hi ha poca medecina més adient. Els partits amistosos són pels gols i el joc lleuger. I s'acostumen a guanyar fàcil.
