“Ja sé perquè teniu tant èxit” diu una veu, mig d’octogenària mig sorneguera quan al darrer disc ‘Eureka’ s’apaga la cançó ‘Amantes de lo ajeno’. La veritat és que no costa gaire esbrinat el perquè del fenomen enganxós de La Pegatina. N’hi ha prou amb haver contemplat –encara des de la distància o l’escepticisme– aquesta dècada que compleix el grup de Montcada, cada passa feta, cada disc editat, cada aposta pel directe, etcètera per entendre que es tracta, en aquests moments, d’un grup bàsicament “killer’. No ofereix concessions i, com el que ho arrisca tot, no tenir por li val superar-se a cada passa. El seu directe divendres passat al Clap dóna fe d’un grup que ha fet de la festa una professió sense perdre’n la passió.
Grup xalador
Una amiga de l’Ebre em deia d’ells que són un grup “xalador” i precisament és el que fan gaudir el que acaba sumant pes a la seva aposta. Tot i que parteixen de la rumba, la seva proposta no es pot entendre únicament a partir del ventilador. A hores d’ara són una mena de xaranga rumbera i mestissa, tropical i mediterrània que fa de l’actitud la bandera. Com aquell concepte de la ‘patchanka’ de Mano Negra que poc té a veure amb el que avui en dia coneixem com “patxanga”. El ritme accelerat però quotidià i l’alternança a partir d'un mateix patró. Aires metropolitans i gustos musicals immigrats. Quatre discos de bagatge i una parròquia jove –cada cop menys, persisteix la primera generació pegatinera– d’una fidelitat a prova fins i tot d’examen físic.
Això és La Pegatina i també un pedestal que sembla mortal. No hi ha a hores d’ara un grup sorgit de casa des d’aquest àmbit musical capaç d’arribar als festivals i països que ho han fet ells però el podi des d’on disparen seqüències o baixen a tocar el tambor sembla abastable. Gestos propers sempre i aquesta manera de saber-se vendre. Proximitat i tacte amb la casa encara que cada cop en marxis més. Per això a Mataró van dedicar el concert a Nil Marín, de qui una pancarta en recordava el somriure etern. Gest preciós i veritat indiscutible. Qui gosa no somriure amb La Pegatina?
