Mark i Greg, Lanegan i Dulli, Déu i l'Esperit Sant, aquests dos monstres dels noranta, el primer des dels “grungies” Screaming Trees i amb una llarga trajectòria en solitari, el segon des dels imprescindibles Afghan Whigs, dues grans veus del millor rock alternatiu americà. Moltes coses en comú que els han portat a unir esforços sota el nom de The Gutter Twins. La sala Apolo de Barcelona es va vestir de gala per oferir un espectacle de qualitat i molt íntim. Els músics, asseguts, el públic també. Lanegan aferrant el micro i cantant des de les entranyes, com tan sols ho fa ell, Dulli entre la guitarra i els teclats i tensant les cordes vocals al límit. A la guitarra solista un Dave Rosser brillant. Van alternar temes del seu recent Saturnalia, com “The Stations” o “Bete Noire”, amb clàssics de les seves respectives carreres. Lanegan es va posar els seus incondicionals a la butxaca amb “The River Rise o “Sunrise” del seu magistral “Whiskey for the holy ghost”, disc que va compartir any amb el també genial “Gentlemen” de The Afghan Whigs, tots dos del 93. Entre tanta nostàlgia fins i tot es van atrevir amb el “Dream” dels Everly Brothers, una anècdota per una nit perfecte de rock americà de debò. The Gutter Twins
Sala Apolo (Barcelona, 30/01/2009)
Mark i Greg, Lanegan i Dulli, Déu i l'Esperit Sant, aquests dos monstres dels noranta, el primer des dels “grungies” Screaming Trees i amb una llarga trajectòria en solitari, el segon des dels imprescindibles Afghan Whigs, dues grans veus del millor rock alternatiu americà. Moltes coses en comú que els han portat a unir esforços sota el nom de The Gutter Twins. La sala Apolo de Barcelona es va vestir de gala per oferir un espectacle de qualitat i molt íntim. Els músics, asseguts, el públic també. Lanegan aferrant el micro i cantant des de les entranyes, com tan sols ho fa ell, Dulli entre la guitarra i els teclats i tensant les cordes vocals al límit. A la guitarra solista un Dave Rosser brillant. Van alternar temes del seu recent Saturnalia, com “The Stations” o “Bete Noire”, amb clàssics de les seves respectives carreres. Lanegan es va posar els seus incondicionals a la butxaca amb “The River Rise o “Sunrise” del seu magistral “Whiskey for the holy ghost”, disc que va compartir any amb el també genial “Gentlemen” de The Afghan Whigs, tots dos del 93. Entre tanta nostàlgia fins i tot es van atrevir amb el “Dream” dels Everly Brothers, una anècdota per una nit perfecte de rock americà de debò. 
