El 'Festival Shakespeare', que dijous passat a la tarda va traslladar per unes hores el seu teatre d'operacions a la petita ermita que hi ha vora el mar a Mataró, va obrar un encanteri digne d'una truculència argumental de l'autor de Stratford: Sant Simó es va transmutar en Sant Tomàs. Rere l'altar, de dalt estant de la seva peanya, l'habitual mirada benvolent de la imatge del titular de la capella es va convertir en esguard de profunda incredulitat. El pobre apòstol, per molts miracles que hagués vist en vida, no podia donar crèdit al que veia. A les acaballes de juliol se li omplia el local com si fos el 28 d'octubre. I encara podia entendre menys que, enmig d'una calor humanament irrespirable, tres músics i un cantant amarats de suor oferissin un dels concerts més bonics que s'han pogut escoltar a la ciutat en molt de temps, al davant d'un centenar de devots que malgrat que es ventaven amb tot el que tenien a l'abast no aconseguien estar menys enganxosos que els quatre artistes de sobre el presbiteri. I tots contents.
Festival d’oferta variadaEl desllorigador del prodigi cal buscar-lo en la directora artística del festival que, amb el bon criteri d’oferir una programació variada que doni cabuda a facetes artístiques diverses, havia inclòs aquest any un concert d’autors més o menys coetanis del cèlebre dramaturg anglès i dels gustos de la seva època. Sota el títol de ‘The music of Shakespeare’s England in five Acts’ el contratenor Xavier Sabata i la formació instrumental que respon al nom de ‘Laberintos Ingeniosos’, formada per Guido Ballestraci, a la viola de gamba, Massimiliano Toni, al clavicèmbal i Xavier Díaz-Latorre, a la tiorba, la guitarra i la direcció, van protagonitzar una vetllada memorable.
Reconeixement d’un esforç meritori Si el públic va aguantar amb un estoïcisme de pedra picada la xafogor sufocant de dintre l’ermita va ser per l’atractiu del concert i perquè els quatre intèrprets hi van aportar una calidesa entranyablement molt superior a la calda que feia, a base de qualitat i d’implicació. Començant per la tria d’autors i un repertori tan poc coneguts com exquisits. Seguint per l’excel•lent instrumentació i l’acurada execució dels músics, sempre ponderada i sense dominants innecessàries, però amb oportuns moments de rellevància per a cadascun. També hi van influir positivament les explicacions del director, d’una amabilitat, concisió i ironia dignes d’agrair. Finalment, i com a factor més important, la sublim interpretació dels números de Xavier Sabata, que a la seva veu extraordinària hi va afegir una entrega en cos i ànima, quasi heroica, si es tenen en compte les condicions de suplici ambiental en què va haver de cantar. En acabar, uns intensos aplaudiments van exterioritzar l’estima dels assistents envers el meritori esforç de tota l’actuació. De cara a un altre any, però, si es vol continuar amb encert la línia de programar concerts o d’altres activitats similars, caldrà trobar una ubicació que garanteixi un confort raonable a la concurrència. Perquè no és lògic exigir a la gent que per assistir-hi hagi de ser tan de pedra picada com l’exvot de la llinda de la porta de l’altar de Sant Simó. Aquell que agraeix la protecció celeste al veler del patró Pere Silvestre. Que, per cert, és del segle XVII. Com Shakespeare.
