Si fa set anys, quan es va crear el No n’hi ha prou! es deia que la nit del 28 era la més tranquil·la de Santes i s’hi buscava un revulsiu ja es pot dir ara que el que tenim ara és inversament proporcional a aquell diagnòstic. Mataró va tornar a omplir-se de gom a gom en una tònica que no per reiterada ha de deixar de ser glossada aquí. La nit va avançar imparable amb gentada i el punt esverat que a vegades arriba a desentonar que té el personal la nit del 28. Tot estava sent precisament això, anat de mare, fins que una tempesta severa va esguerrar el No n’hi ha prou! escapçant la part final de l’acte, la reproducció de la Dormida. La pluja va obligar a tocar a retirada en tot el programa oficial que quedava, suspesos els DJs, precintat l’Ajuntament. Els qui, xops, encara rondaven pel Centre sí que van poder fer dos actes ‘off’ de la nit: la Cursa a pèl i la darrera dormida sense figures.
La pluja va avortar la nit, ruixant el personal i deixant una estampa més pròpia de quan la Nit Boja acabava darrera l’Ajuntament. Estaven ballant les Diablesses a mig No n’hi ha prou! quan els responsables de l’acte va saber veure que aquelles quatre gotes eren el preludi d’una taca molt important al ditxós radar meteorològic. Les figures van entrar caòtiques per tancar-se a l’Ajuntament i la nit no va tenir més notes musicals, més enllà de les que cadascú va posar-hi en aquest estrany efecte que proporciona les tempestes per Santes quan sembla que l’inesperat té efectes secundaris.
Nit molt potent
Fins al moment el 28 era de nota. Massiu el Ball de Dracs, massiva la Plaça de la Muralla, escaient i recuperada la Nit eròtica de la mà de El Públic i sobretot amb un Parc Central engalanat de forma molt càlida pels 25 anys de Requisits de Festa Major. Si l’objectiu era diferenciar el vetust i ampli recinte entre un ball com el del 26 o el d’aquesta nit i l’ambient de gala que se suposa als Requisits el propòsit va aprovar sense esmena. També el ‘Anem de Canyes’ va fent forat i va estrenar la Plaça de Santa Anna on ni la ubicació de l’escenari ni el fet que s’hi servís Juliana de mala manera van ajudar.
Parlant de Juliana, l’any en què feia 18 anys òbviament es va exhaurir per no perdre ni l’hàbit ni el costum. Va ser ja a la recta final de les tandes de ball però altra vegada més que el moment va arribar a ser desesperant la cua que s’havia de fer per mirar d’aconseguir un tiquet per mirar d’aconseguir un got. Demostració de fe dels que els diuen capgrossos, tot el cerimonial. Sota les llums precises que feien de sostre pel ball va sonar el repertori que s’hi escau i, diuen els que són de seure, el nou lloc va permetre més amplitud per fer la xerrada i gaudir del panorama. Menció a banda mereix l'autèntic fracàs de la Juliana a l'Anem de Canyes on la concessionària oficial de les barres la va servir aigualida.
No n’hi ha prou caòtic
Amb tant preludi i la Juliana ingerida al ritme exagerat que pertoca, el No n’hi ha prou! va ser una mica més caòtic, una mica més eixelebrat i una mica més concorregut que l’any passat. Poc a poc, mica a mica, aquest acte està quedant petit i potser li farà falta part del cotó fluix amb el qual es tracta la Nit Boja. Que se m’entengui. No pot ser que fem un acte d’invertir hàbits i generar consciència amb el 25 penjant sovint la llufa als forans i que el 28 sigui majoritàriament gent de la casa els qui no es comporten. Que el davant l’Ajuntament es posi en qüestió cada any com a balanç per a molta gent és complementari a l’hora en què es fa l’acte, l’estat amb el que va la gent i el caos que es genera. En aquest context s’entén el que ha explicat alguna vegada fins i tot el propi Alcalde que veient l’acte des de dalt del balcó s’arriba a patir.
És patiment fester però perquè el No n’hi ha prou! si vessa de rauxa ho fa perquè en pocs anys s’ha convertit en nineta dels ulls de molts. És un acte espectacular. El canvi de registre de les figures, la força amb la que entomen les tandes de balls i la complicitat generada fan d’aquesta dormida que ahir no va arribar a ser-ho per la pluja un acte amb una potència molt important. Ahir va fer més falta que mai que els portadors i voluntaris fessin forat, demanessin rotllanes i haguessin d’empènyer per fer lloc a les figures. La “patumització” és evident però no té perquè ser positiva. Quan s’assequi la roba molla per la pluja, passi la ressaca per la Juliana i hagin acabat aquestes Santes ja se n’haurà de parlar. Perquè tenim un 28 que, com les pròpies Santes, cada vegada creix més. Rodó, exagerat: mataroní.
