Els Reis van tornar a passar per Mataró, desfilant en Cavalcada davant molts milers de persones, en un 5 de gener que va mantenir temperatura de tardor. Quines festes, de temperatura, si ni tan sols per Reis fa fred. "Com que el temps s'ha trastocat, ara farà fred per Setmana Santa" em vaticina un amic que potser no s'ha fixat que enguany les llunes endarrereixen el calendari festiu i ens n'anem a vigílies de Sant Jordi. El comentari meteorològic, com d'altres dignes del gènere de tertúlia d'ascensor, són típics i tòpics de l'espera de la Cavalcada, un acte que és com el pas d'una cursa o quelcom molt esperat i acabes destinant més temps a l'espera que no pas a la cosa anhelada en sí. La Riera, tram final de la Cavalcada, està més plena que mai però no pas de gent sinó de la mateixa quantitat però més estreta. Hi han posat unes tanques que apilonen el personal encara més. Coses de la seguretat que sempre s'interpreta entre exageració i preus de plom.
Seguim esperant i una amiga correctora diu que els Reis o són Mags o són d'Orient però que no s'ha de dir "Reis Mags d'Orient". Deu tenir raó però veient tot el que generen jo no estalviaria consideracions. Els Reis són l'hòstia –expressió que segur que és incorrecta i irreverent– i també ho és la seva arribada adornada amb el mateix paper de sempre. Hi ha qui sembla que tingui delit per criticar-ho sempre tot però, què carai, treguin zoom i agafin perspectiva: veiem què és la Cavalcada i a veure qui té nassos de criticar-la.
La festa de la diversitat
La Cavalcada és l'únic acte de tot Mataró. Així a seques. El que interpel·la més gent i fa sortir al carrer a més varietat. No és poca cosa, en temps actuals en què la naturalesa mestissa del nostre teixit social és i voldrà ser dinamitada per dèspotes i racistes. Miris on miris de l'acte hi ha tothom somrient i feliç i aquesta amalgama també es reprodueix simbòlicament es el què desfila. Aquí es nota la intenció d'Antoni Blanch i el seu equip, que s'acomiaden de l'escomesa per cert, en representar la diversitat. Enguany la comunitat xinesa, hermètica com poques, ja desfila. Anem bé.
La Cavalcada és el de sempre. Caramels que als golafres i als que comptarien la felicitat a quilos de recaptació els semblaran pocs, l'ordre establert dels darrers anys amb els Reis repartits i una disposició de centenars de persones i esforços perquè milers i milers en gaudeixin. Un petit miracle, sense pans ni peixos, amb el que Mataró en els primers dies de l'any es regala un mirall on mirar-se i veure què és en realitat.
A l'Ajuntament, discursos que costa de sentir i després un passadís etern de 'selfies' de camí al conte que s'explica. Aquest darrer tram, segurament millorable, va ser una de les apostes d'ençà que el 2013 el propi Blanch Carme Buscà i Marta Domingo van agafar les regnes de tot el que comporta l'arribada dels Reis. Gràcies al triumvirat directiu per l'empenta d'aquests anys i que la Cavalcada segueixi millorant ara.
