Una setmana enrere els tòtems meteorològics del país anunciaven la possibilitat fins i tot de neu per la vespra del cinc de gener. Doncs encara gràcies. Aquesta tarda i nit s'han passejat per Mataró Ses Majestats els Reis de l'Orient i els més atrevits els han rebut amb mànigues de camisa o jersei de poca entitat. Aquesta placidesa ha acompanyat el seguici pel recorregut habitual, cobert a un ritme correcte pel qual en els diferents trams es pogués gaudir de tot el seguici. Només en l'epíleg de la baixada a la Plaça de Santa Anna per llegir el conte el cronòmetre s'ha esllenegat en excés. Res important, però, al cantó de l'exercici col·lectiu que és cada any la Cavalcada: a molta distància de possibles perseguidors l'acte de més envergadura del calendari local.
L'equip que comanda Antoni Blanch ofereix des del seu primer any un relat. Compta amb poques novetats però sap mantenir l'encanteri i la Cavalcada de sempre t'acaba obsequiant alguns bris de novetat. Enguany eren els éssers meravellosos animats manualment que precedien cada monarca. Si a Vallecas polemitzen amb Drac Queens a Mataró hem tingut dracs, a seques. Òbviament el pas de les carrosses reials era el que despertava més entusiasme: un moment tan espectacular en un sentit de la visió i en l'altre ja que els rostres encesos d'il·lusió de petits i grans són, fins i tot, placèbics en moments com els actuals.
La Cavalcada de Mataró és el que és: un successió de fabules sense necessitat de connectivitat entre elles. Des de l'Oca –a qui han manllevat el caràcter distingit des que li han amagat les ulleres i la pajarita– al tramvia, obrint pas un carruatge i fins als portadors de carbó. No per reiterada, la Cavalcada perd agulla. I és precisament mèrit d'aquesta repensada contemporània que en la corrua no hi hagi elements que destorbin. I presències com la de l'Once o la Fundació Maresme, al costat de la llarga llista d'entitats col·laboratives, li donen encara més envergadura social.
Tantes hores al carrer donen una mica per tot. Des d'un tram en què la il·luminació ha fallat a l'Iceberg a un trajecte final per Santa Anna i la Riera delimitat amb tanques com si hi hagués d'acabar una etapa ciclista. Davant l'Ajuntament, una altra novetat: Il Circo Italiano delectant amb part dels números del seu 'Salavatge' i els discursos de rigor amb pocs elements tangibles a la interpretació. Gaspar ha recoredat la globalitat del viatge a través de terres i parles de gent de Pau. Bote, amb to baix, ha demanat als Reis concòrdia i pau. I un Baltasar de dicció perfecta –la millor del balcó, potser– ha tancat la intervenció amb quatre tòpics dels habituals.
Just després, el darrer bany de multituds. El camí a Santa Anna s'ha convertit en una sessió de 'selfies' contínua. Elements d'ara per una Cavalcada històrica i que, amb carinyo, ens durarà per sempre. Que els Reis ens siguin magnànims.
