"Sembla una nit de Santes". A Mataró anem sumant anys, envellint i rejovenint-nos però sempre que es vol ponderar una festa acabem amb el mateix referent. Pecat de recurrència. "Sembla una nit de Santes", hi torna la mateixa persona. S'està a una de les bandes de la barra de l'Oca i mira al voltant, on per tot de la Plaça de Santa Anna hi ha centenars i centenars de persones. Molta gent. La plaça plena i generacions, gustos i grups per a tots els colors. Aquesta intergeneracionalitat és, segurament, el tret que fa que la protagonista es torni a referir a la Festa Major per venir a dir, al cap i a la fi, que l'Oca està sent un èxit. L'escena relatada és de poc més tard de les dues de la matinada. La festa hi dura fins les set en punt. Abans l'Oca es tancava amb el toc de Matinades per acabar de relligar el recordatori. Ara ja no ho fa però la desfilada de cossos d'ànima extraviada buscant el camí d'anar a casa quan ja despunta la claror del dia no deixa lloc per a dubtes. Realment sembla una nit de Santes.
L'Oca es presenta com 'el Cap d'Any més gros' i realment està agafant una consideració preponderant. La recepta no podria ser més senzilla: voluntariat al servei de la celebració, dues carpes, barra generosa i prou racons com perquè la jovenalla trobi el racó de pecar. El punt violeta contra les violències masclistes, enguany, com a necessària novetat. Els supermercats de la zona, oberts fora d'hora, fent agost les primeres hores de gener. Mutació de públic: de les famílies als grups i una darrera hora en què només el tremp insistent de la música més industrial pot mantenir els cossos en moviment. Respecte la música, de tot i més al llarg de totes les hores.
Els preludis
L'Oca va anar més enllà de les sis hores de festa. De fet va tenir un discret preludi amb les campanades a Santa Maria. Cada cop és més la gent que s'hi congrega i se'n va fer un cercavila fins a Santa Anna. També a la tarda el Mag Nil havia entretingut la quitxalla amb els seus trucs, un puntet de xuleria i aquella veu de pubertat. L'Oca creix en hores però manté com a centre –i ceptre de la nit– seguir exercint d'exemple de festa popular. La nit de Cap d'Any té nom propi, amb farra consolidada i una bonança meteorològica que fa dissipar el fred i que fins i tot quan sembla que espurnegi no passi absolutament res. La màgia de l'Oca, potser. O que ja s'assembla del tot a una nit de Santes.
