Si algú tenia dubtes sobre quin efecte tindria la coincidència de la diada de Sant Jordi en dissabte, la imatge de la Riera i la Plaça de Santa Anna plenes a vessar ja a les 10 del matí era una sentència inapel·lable. Un sol radiant, que molts joves acostumen a associar al primer dia per anar en pantaló curt, servia per ressaltar els colors propis, els de les roses que venien a més ritme que mai les desenes i desenes de parades i també els llibres que -sincerament- tanta gent feia de mal badar. Potser la gent, tan avesada als homes del temps, interpretava aquell to meteorològic ideal com una oportunitat amb hora de caducitat i volia aprofitar al matí. Potser, també, l'únic en què canvia la diada si es fa en feiner o en cap de setmana és que, si és dissabte, no cal esperar a cap hora per escapar-se de la feina o on sigui. I tot d'una l'espectacle ja era la gent al carrer.
Les vendes de roses evolucionaven a bon preu i part de les parades del cordó umbilical de la jornada, al migdia ja havien fet fira. Va ser precisament de les dotze a les dues quan tot era més curull i el passejar alentit per la massa era sinònim de la diada festiva de casa nostra en la seva plenitud. També, en altres parts de la ciutat, les parades de roses servien a major intensitat que quan han d'esperar a la tarda i abaixar el preu per exhaurir existències. Amb olfacte comercial, a la vora dels mercats hi havia demanades més llicències i l'estampa de famílies amb carro de la compra ple i roses a les mans també era simptomàtica del dia. Fins al migdia van seguir els carrers plens a vessar i només la moda del vermut i la tradició del dinar els va deixar sense personal, que a la taula i el llit s'hi ha de ser al primer crit.
La pluja esguerra la tarda
De la vivacitat del sol imponent del matí es va passar, a primera hora de la tarda, a un vent més fred que no feia preveure res de bo, un plugim empipador que va fer tocar retirada a bona part de les parades que encara venien roses –propiciant un mercadeig ambulant molt curiós, a la desesperada– i finalment una pluja més severa. La previsió és que durés una sola hora, suficient per esguerrar la sortida dels gegants i traslladar els castells al local dels Capgrossos. Llàstima.
Qui sí que es va salvar de la pluja, que ja feia una hora que havia amainat, va ser la Fogonada que va permetre que altra vegada, com lligant amb l'estampa del matí, els carrers del centre s'inundessin de gent. La llegenda sui generis del Drac, la princesa i el boc va tornar a concentrar l'atenció prèvia a l'inici i abans dels tres voltafocs que van omplir d'espurnes punyents les places Gran, de Santa Maria i de l'Ajuntament. Precisament l'escenificació final va reunir més gent que mai i va veure com el cavall que portava Sant Jordi s'espantava per l'arc de foc per sota el qual havia de passar. Feta la guerra i guanyada la bonhomia del Drac, La Coixinera va tocar en directe la música del voltafoc i l'habitual concert, que un DJ va perllongar fins a les dues de la matinada.
