El Dimecres de Cendra mataroní és, per mèrits propis, la gran joia del Carnestoltes local. Acostumats com estem a aquest fet, si més no curiós, que el més granat d’una festa sigui el seu final, l’Enterrament de la Sardina del 2014 va cobrar ahir una importància inesperada. Hores abans que en Pellofa XXXVI morís com marca la tradició, el sindicat majoritari de la Policia Autonòmica en criticava la seva caracterització com a Mosso d’Esquadra. Els mossos no perdonaven –i per tant no entenien– una figura còmica i satírica i demanaven empara a Interior perquè actués. Els fets, que no arriben ni a polèmica, afegien expectació al Dimecres de Cendra mataroní.
El testament d’en Pellofa el va llegir, com marca la tradició, un representat del col·legi de notaris que, en aquesta ocasió, encarnava el mateix Josep Maria De Ramon, factòtum de tota la moguda anual d’aquesta jornada. Després de l’habitual performance entre figurants i personatges, religiosos, autoritats i familiars durant el cercavila i en una Plaça de la Muralla plena a vessar, va començar la lectura d’un testament que va incloure, al final, un emotiu vers de record per Jordi Canal, a qui en Pellofa encomanava anar obrint el cava per brindar junts al més enllà.
Els Mossos d’Esquadra, per no haver entès res, van endur-se el reguitzell de versos més sonats d’en Pellofa. També n’hi va haver pels membres de Cultura de l’Ajuntament i els seus recents canvis en el personal tècnic, per a tots els polítics locals i també d’àmbit nacional. El testament va deixar pas a l’aparició de les forces quaresmals, la lluita amb els vicis, la crema d’en Pellofa i l’entronització de la Vella de les set potes a la Plaça de la Peixateria. Un Dimecres de Cendra exitós i multitudinari, un comiat d’honors per en Pellofa i més fullaraca per cremar per tots aquells, Mossos o no, incapaços d’entendre què és el Carnestoltes. A Mataró i arreu.
