A la profusió d'actes que la comissió ciutadana de l'Any Espriu està activant a Mataró per commemorar el centenari del naixement de l'escriptor, s'hi ha afegit una contribució més aquest darrer diumenge a la tarda. En el Centre de Creació d'Arts Escèniques de Can Gassol s'ha pogut veure el recital-concert 'El Minotaure i Teseu' de Dídac Rocher. Aquesta proposta estava inclosa al cicle "De boca a orella" que acostuma a aplegar al local municipal del carrer de Prat de la Riba espectacles de petit format que prenen volada gràcies als comentaris del públic que hi assisteix.
Presentat per primer cop el febrer passat al Teatre Principal de la seva vila, 'El Minotaure i Teseu' constitueix el tercer treball discogràfic de Dídac Rocher, cantautor arenyenc nascut a València l'any 1978. El formen els vint poemes d'Espriu que sota aquest mateix títol constitueixen l'última part de l'obra 'El caminant i el mur', alguns tractats com a cançons i d'altres simplement recitats amb acompanyament musical.
Al servei de la paraula
'El caminant i el mur', publicat l'any 1954, és al centre de la producció poètica d'Espriu i prossegueix la seva angoixada preocupació vital i metafísica sobre la mort, iniciada el 1946 amb el llibre 'Cementiri de Sinera', continuada el 1952 amb 'Les hores' i 'Mrs. Death' i que enllaçarà després amb 'Final del laberint', el 1955. Però és justament en el volum que acaba amb el recull de versos de 'El Minotaure i Teseu' on l'obsessió pel termini inexorable del curs de l'existència humana és expressada de manera més personal. Per això Dídac Rocher l'ha escollit, perquè és el poemari en què Espriu ofereix una imatge de si mateix amb connotacions íntimes i confidents.
Imbuït per aquesta propensió d'esperit i predisposat, encara més, per l'especial influx emotiu que li suposa la seva condició d'arenyenc, Rocher compon a 'El Minotaure i Teseu' un recital musicat que s'orienta clarament a servir la paraula poètica d'Espriu. Tot hi és mesurat. Des del cant i la declamació que fa dels textos, fins a l'execució de les melodies originals, fetes expressament per a l'espectacle, que duen a terme Narcís Corominas al piano, Núria Maybou al violoncel, Xavi Molero a la bateria, Marc Prat al contrabaix i Jordi Solans a la guitarra. Són mots, tonades i cadències sonores que puntuen, subratllen i donen unitat als poemes i alhora faciliten als assistents una via suggestiva d'endinsar-se en els passatges enunciats de l'enigmàtic univers literari espriuà. La posada en escena, de tan sòbria i mesurada, arriba a crear un ambient un punt místic. Una atmosfera que a Can Gassol va resultar d'allò més apropiada per a un aforament mig ple de convictes devots del creador del mite de Sinera.
