El germen de tots els 'Gaudís'

L'historiador Daniel Giralt-Miracle presenta la primera monografia sobre la Nau Gaudí de Mataró

  • Redacció - ACN
  • Divendres, 28 Novembre 2014 12:05

Daniel Giralt-Miracle amb la seva obra

Mataró tanca les celebracions del 130è aniversari de la construcció de la Nau Gaudí, edifici considerat com el 'km 0' de l'obra gaudiniana. Construït el 1883, va ser projectat per un jove Antoni Gaudí, encara estudiant d'arquitectura, per encàrrec d'una cooperativa obrera per allotjar-hi una residència per a treballadors i nau de blanqueig de cotó. Aquest fet va convertir l'obra en una revolució des del punt de vista arquitectònic i sociològic. "Va ser el germen de la seva manera d'entendre l'arquitectura i en ella s'hi poden trobar tots els 'Gaudís' posteriors", afirma l'historiador i crític d'art, Daniel Giralt-Miracle, autor de la primera monografia sobre l'edifici i que s'ha presentat aquest dijous.

'El Primer Gaudí. La Nau de Mataró' és el títol de la primera història escrita sobre la Nau Gaudí, que es va presentar dijous al mateix edifici. L’obra pretén relatar el pas de l'edifici de "nau oblidada i menystinguda" a considerar-se el 'km.0' de tota l'obra d'Antoni Gaudí. "És un germà perdut que hem retrobat, restaurat i obert al servei de la cultura", celebra Giralt-Miracle.

“El Gaudí abans de Gaudí”

Segons l'historiador gaudinià, la Nau Gaudí mostra "el Gaudí abans de Gaudí". Una construcció que, segons els experts, deixa veure tota l'arquitectura de Gaudí que vindria després: "Feia les coses pràctiques i funcionals amb materials que no eren cars, com la fusta, el totxo o les teules, però no d'una manera convencional, sinó fent que els espais siguin útils i pràctics". La voluntat de tota la família gaudiniana, explica Giralt-Miracle, ha estat posar l'edifici de Mataró al servei de la cultura. "L'edifici més petit ha estat rebut per la porta gran", celebra. L'historiador comenta que les distàncies mentals amb Barcelona estan superades i espera que la Nau Gaudí esdevingui també una referència dins el món de la cultura com la resta de les seves obres.

“S’ha polit el diamant”

En aquest sentit, Giralt-Miracle destaca el "prodigi" que ha suposat poder recuperar l'obra i reconstruir un edifici que durant molts anys ha estat molt oblidat. "Es va desconstruir tot, les fustes, els cargols... sempre seguint les pautes gaudinianes. Es van fer rèpliques idèntiques de les teules", detalla. En definitiva, comenta Giralt-Miracle, "s'ha polit un diamant perquè llueixi". La història de la nau comença quan la Cooperativa Obrera Mataronense li encarrega una "utopia": fer una residència per a treballadors i una nau al servei de la cooperativa. L'edifici es va construir el 1883 i va allotjar una nau de blanqueig de cotó i el que destaca és un element determinant en la seva arquitectura posterior, l'arc parabòlic.