Jordi Sellas (Olot, 1977) va arribar el gener de 2013 al Departament de Cultura de la Generalitat en el marc d’una reestructuració de la seva cúpula per la qual es va crear una nova àrea de Creació i Empreses culturals que incloïa també l’anterior direcció general de Promoció i Cooperació Cultural. Sellas, llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la UAB, actualment era director de l’àrea digital i de nous negocis d’RBA, així com presentador i director del programa ’Generació digital’ de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya.
Com ha vist el sector cultural el darrer any?
Vivim en una mena de dicotomia. Per una banda es diu: “La crisi ens ha deixat molt tocats”, estem en una situació dramàtica, pràcticament apocalíptica... i per l’altre vivim en un país en què, des de fa segles, el propi teixit associatiu, la societat civil, el teixit creatiu, ha estat potentíssim i no ho ha deixat de ser en els darrers anys. Per tant, vivim en un moment en què les estructures clàssiques de la gestió de la cultura –tant pública com privada- estan passant per un procés de transformació, fruit de la recessió, però fruit també de la revolució digital, fruit també de canvis estructurals globals que estem vivint. Però per contra estem vivint un moment en què la creativitat, la capacitat d’expressar-se a través de tot tipus de disciplines artístiques està en un dels millors moments de la història.
Quin panorama trobem pel que fa a empreses culturals?
És molt diferent parlar del sector de les arts escèniques, de l’audiovisual –cinema, televisió, animació, documental-, de les arts visuals, el sector del llibre o la música... cada sector ho està vivint d’una forma molt específica; no té res a veure el sector discogràfic amb el dels grans festivals musicals. El que sí que puc dir és que els llocs de treball relacionats amb les empreses culturals i creatives no han parat de pujar en els últims trimestres de 2013; estem a 178.000 persones ocupades en aquest sector de les empreses culturals i creatives, que és un creixement molt sostingut durant tot el 2013 i que és una realitat molt de Catalunya, on s’estan generant oportunitats i llocs de treball. Potser no s’està fent en l’àmbit més tradicional i en canvi s’està desenvolupant en un àmbit del món digital, vinculat a nous llenguatges; això provoca l’efecte de què hi ha sectors que acusen molt la crisi i altres que l’estan vivint com una oportunitat de creixement i ocupació. Òbviament mesures del 21 per cent d’IVA en l’àmbit de la cultura no ajuden gens, és clar, sobretot perquè són les mateixes empreses les que s’han acabat menjant aquest percentatge d’IVA.
Quin és el marge de maniobra que la Generalitat té en cultura?
Nosaltres sempre diem: “que ens treguin tots els diners i ens donin la capacitat de legislar”. Si tinguéssim capacitat legislativa podríem fer moltes més coses de les que podem fer ara. Ara bé, hi ha capacitat legislativa que ara no tenim: l’IVA n’és un exemple claríssim i el mecenatge, el patrocini, els avantatges fiscals per a aquells que vulguin contribuir a les produccions, en són un altre.
Com s’ha plantejat la taxa per operadores de telecomunicacions?
Vam fer una anàlisi i vam mirar com els altres països europeus financen el sector audiovisual. Gairebé en tots els casos vénen dels pressupostos dels estats, però en una part molt important vénen de taxes dirigides a sectors que es beneficien d’aquesta producció audiovisual. Per tant és lògic i lícit que les empreses de telecomunicacions puguin participar en el finançament d’un sector tan important com l’audiovisual.
