Propòsit compartit per ser capital nacional del gènere de punt

Ajuntament i Fundació Vilaseca signen el conveni per al futur Museu

  • Cugat Comas i Fotos d'Anna Aluart
  • Dijous, 24 Octubre 2013 14:07

Can marfà

Mataró posa fil a l'agulla per postular-se com a capital nacional del gènere de punt. La planta baixa de la nau petita de Can Marfà va acollir ahir dimecres a la tarda la signatura solemne del conveni entre l’Ajuntament i la Fundació Jaume Vilaseca que posa negre sobre blanc les bases del projecte per al futur Museu del Gènere de Punt. Més de 300 persones van ser presents a l’acte, una mostra més de l’interès que suscita encara avui en dia el món del gènere de punt a la ciutat. L’acte va consistir en una excel·lent conferència de l’historiador Joan Giménez Blasco sobre la importància del gènere de punt a la ciutat.

Can marfà

Giménez va ser exhaustiu, com acostuma, i no va estalviar mencionar aspectes de la història com el treball infantil o ser més que crític amb la globalització que va fer saltar pels aires bona part del negoci a la ciutat: “No ens van dir que el que es globalitzaria seria també la pobresa, de manera que la ciutat va perdre pes en favor de llocs on els treballadors no tenen els mínims drets i condicions humanes, socials i laborals”, va dir.

El pes del tèxtil

En el seu parlament, l’Alcalde de Mataró va reivindicar el tèxtil com un valor encara de Mataró: “No és cert que ja no existeixi, el tèxtil representa un 6 per cert de l’ocupació mataronina i des del 2012 genera llocs de treball, no en destrueix”, va afirmar. Per Joan Mora el futur Museu a Can Marfà “no ha de fer arqueologia del tèxtil, ha de reivindicar l’herència i posar en valor el que va tenir aquesta ciutat i que avui en dia se’n dirien emprenedors”.

Pel que fa a la Fundació Jaume Vilaseca, el seu president Pere Vilaseca va voler mostrar-se agraït amb les persones que han confiat en la institució: “el que tenim no és nostre, és patrimoni de tothom que hi ha confiat perquè no es perdés”. Amb dues de les màquines presents a la sala, Vilaseca va voler recordar el seu pare Jaume i també Josep Maria Bellavista i Josep Maria Ferrer com “impulsors del que avui comencem a veure, avui posem fil a l’agulla gràcies a ells”. Vilaseca es va mostrar esperançat amb el futur Museu: “La sirena de Can Marfà marcava l’horari de tota una part de la ciutat, el futur museu ha de ser també un referent de la ciutat i també del país”.