Ramon Manent (1948) és fotògraf i viu a Mataró. És autor de més de cent obres sobre fotografia artística i un apassionat del reportatge. Aquests són alguns dels motius pels quals va ser escollit per captar Les Santes 2012 en imatges. Coneix molt bé la festa major per dins des dels seus inicis i així ho ha plasmat a l’exposició que s’inaugura aquest vespre a l’Ateneu Fundació Iluro: ‘Imatges íntimes, glòria a Les Santes’. Fins el 28 de juliol la mostra estarà oberta per a tots aquells que vulguin trobar-se a les fotografies o reviure els millors instants de la festa mataronina.
Com ha viscut l’experiència de fotografiar les Santes 2012?
La vessant de fotografia artística és la que he tocat més aquests darrers anys. Però, alhora, el reportatge és una cosa que porto a dins des de sempre i amb el qual sempre he gaudit molt. Vaig intentar enfocar-ho d’una manera original, i aleshores va sorgir la idea de retratar la tramoia de Les Santes: mostrar tot allò de la festa major que normalment no es veu però que és essencial perquè funcioni. Personalment, ha estat molt intens perquè contínuament hi estàs pensant, hi somies. La qüestió era trobar una perspectiva diferent a l’hora de retratar actes que tots coneixem de sobres com l’Escapada a Negra Nit.
Quina ha estat la fotografia que li ha portat més mals de cap?
Que es vegi el ‘Glòria a Les Santes’ del final dels focs i alhora veure la gent que en aquells moment es banya al mar. Finalment vaig poder captar la imatge, però em va portar molta feina.
Quins reptes li ha plantejat aquesta tasca?
Com arreglen el batall d’una campana, com maquillen els capgrossos, com assagen les figures o com pentinen la Toneta. Qualsevol fotografia d’aquestes implica un treball previ: demanar permisos, saber l’hora i el lloc amb antelació, etc. Això independentment de què, mentre estiguis fent el reportatge, sorgeixin fotografies que no esperaves.
Pel que explica, són moltes hores de feina.
Sí, sobretot a l’hora de dotar les fotografies del seu valor documental. El treball no només consisteix en fer les fotos, sinó també en arxivar-les. Una imatge sense documentar, no serveix per a res. Precisament, aquest és el propòsit de l’exposició.
S’esperava rebre l’encàrrec?
Sincerament, després de 20 anys, pensava que ningú se’n recordaria de mi. D’altra banda, ha estat tot un desafiament, ja que he hagut de filar molt prim per no ser reiteratiu i proposar un enfocament original. La part positiva de tot plegat és que sempre he viscut la festa intensament i la conec molt per dins, sobretot després de ser regidor a l’Ajuntament. Sóc un privilegiat perquè no tots els ciutadans, per raons òbvies, han pogut o podran veure Les Santes per dins.
Quantes fotos va fer i quantes veuran la llum?
He fet al voltant de 3.500 fotografies, i d’aquestes n’he seleccionat 1.400, que són les que es poden veure a la meva pàgina web. A l’exposició, 25 imatges ocupen grans lones que fan de dos a cinc metres. A més a més, 50 pengen de la paret, i unes 500 es projecten als quatre monitors que s’han instal·lat a la sala. En total, unes 750 imatges.
Què hi trobaran els mataronins?
Una bona raó és poder veure Les Santes per dins; cosa que no tothom pot fer. Un altre motiu és per trobar-se a ells mateixos a qualsevol dels monitors que projecten imatges sense parar. En cap cas he oblidat que Les Santes són la gent que hi participa i les viu.
Si la tornés a fer, què canviaria?
Si tornés a fer les fotos de Les Santes, segur que les faria diferents. Però això em passa amb tots els reportatges i amb totes les fotografies que faig.
