Amb una actuació passada per aigua i marcada per la falta d'efectius, els Capgrossos van tancar la parada de la temporada 2018 amb la torre i el 3 de 8 a Terrassa. Aquests van ser, també, els darrers castells de Cugat Comas com a cap de colla dels blaus. Hem parlat amb el també periodista d'aquesta casa sobre el balanç d'aquest període.
Comencem pel final. Una diada de circumstàncies a Terrassa i un final de temporada una mica desinflat.
Totalment. Prefereixo oblidar aquesta última diada, tot i que potser és simptomàtica de com ha arribat la colla a final d'any. Aquest desinflament l'hem notat de forma exagerada després del gran èxit del Concurs, quan ja no hem tornat a ser els mateixos i no només ho dic de forma numèrica. És com si el 2018 hagués acabat a la Plaça de Toros de Tarragona.
Aquell dia vau repetir la vostre millor actuació i en una diada com el Concurs. El gran èxit d'aquest any.
Va ser espectacular. Inoblidable. Un dels nostres millors dies i en un escenari complicat, amb molta pressió i un context on vèiem colles topar amb objectius castellers que tenien a l'abast. Aquell dia vam estar de matrícula, sí. Però no va ser casual: va ser l'única actuació per la que un gruix important de la colla es va implicar a més d'una setmana vista.
Aquell Concurs o Les Santes amb la torre de 9 fan bo el 2018?
Per mi la temporada 2018 no és satisfactòria. Més aviat al contrari. Hi ha dies dels que podem estar contents i recordar. Però el global no ens pot satisfer. Veníem d'un 2017 esplendorós, quasi perfecte i no calia entrar en complexes de comparació. Però des de la torre de 7 fins el 5 de 9 hem fet menys en tots els castells. Això significa que hem fet més d'una passa enrere. Que hem volgut menys. Fins i tot que hem desaprès el camí d'alguns castells.
Has estat molt crític en aquest sentit amb la falta d'efectius.
Quan jo sóc crític sóc, en primer lloc, autocrític. La colla som tots i es conjuga en primera persona del plural. No només ha faltar gent sinó també implicació. I això òbviament té moltes causes però una responsabilitat en darrer terme que és la tècnica. Ser exigents amb nosaltres mateixos és el que ens ha portat a fer els nostres millors castells. I cal fer una reflexió a nivell d'entitat de per què ha passat el que ha passat, fent les grans diades que puntualment hem fet. Han estat dos bons anys però cal metabolitzar els resultats socialment o consolidar costa més.
Personalment amb què et quedes d'aquests dos anys?
Amb dues coses. L'una és amb la disposició i la feina de la colla. Sembla que em contradigui però cal ser conscient que sense la presència perseverant de molta gent tot això no seria possible. Penso en la gent que ajuda a canalla, els que assagen pilars, la tècnica. Gent que hi posa un plus d'hores. Quan vas al timó aprecies més tots els mecanismes de la nau. I l'altra és la canalla. Tenim una canalla sensacional, de les millors del món casteller. Viure-hi i riure-hi ha estat fabulós.
Si haguessis d'escollir una diada amb quina et quedaries?
És impossible triar-ne una. Les Santes del 2017 van ser màgiques, tant que fins i tot les recordo com si no fossin realitat, com si fossin un somni. Sort que avui en dia totes les diades es graven. De l'any passat també va ser especial el Mercadal, a Reus. I d'aquest any el Concurs. Hi ha dies en què veus la colla voraç, capaç de tot. Són dies en què vaig ser el primer espectador dels millors Capgrossos de la història.
Qui et substituirà? Quins reptes s'ha de plantejar la colla?
L'assemblea és qui ha d'escollir el meu substitut. O la meva substituta, que m'agradaria molt que pogués ser una dona. No hi ha candidatura continuista en el sentit que ningú del meu equip es postula i crec que això també pot ser bo. Que es generi el buit i la pròpia gent maduri la situació. Estic segur que podem millorar encara més i que, precisament, un canvi al capdavant és el que convé als Capgrossos. Els reptes sempre han de ser anar a més. Allò del creixement 0 és una cosa dels economistes que acostuma a comportar un retrocés.
I tu, personalment?
Fer pinya. En tinc moltes ganes. És el que m'agrada. Ja n'hi ha prou de patir veient els castells i quedant afònic.
