Brillants, reivindicats i perfeccionistes. Aquesta és la millor versió dels Capgrossos i, tal dit, tal fet diumenge per Tots Sants a Vilafranca del Penedès. La Plaça més castellera és altament estimulant per a la colla blava i aquest 2015, amb la perspectiva d'una temporada carregosa, va donar un resultat amb aquestes tres derivades: brillants perquè la colla va ser fidel al seu plantejament de ronda a ronda, anar creixent i anar assolint petites metes, reivindicats perquè altre cop els blaus es van demostrar a si mateixos i al món casteller que quan sintonitzen afinen de debò, i perfeccionistes, perquè després de carregar el primer pilar de 8 amb folre i manilles de la seva història, quasi no ho van celebrar a plaça. El volien completar i ja pensen en la Diada Mariona Galindo Lora, el dia 15 davant de l'Ajuntament, per acabar de dir blat.
En ascendència
A la part alta de la plaça, els Capgrossos anaven a la seva. Després d'haver girat la temporada com un mitjó amb les bones sortides a Tarragona, i sobretot Girona, compareixien a Tots Sants amb ganes d'agradar-se i, com en els videojocs, anar passant pantalles per arribar al final de tot. Amb equilibri i un bon plantejament, sobretot psicològic, van disposar una correlació de castells de menor a major dificultat per anar fent pessigolles a l'èxit a poc a poc. Això decretava obrir de 4 de 9 i el castell bandera aquest cop va demanar feina a la sala de màquines amb una execució excessivament compassada i unes formes exigents, sobretot en la baixada.
Després del 4 anava el 3 i, com a Girona, el castell més esquiu pels Capgrossos va ensenyar la versió més polida, quasi plàcida. El castell va pujar perfecte de ritme, potser remenat en tot l'ascens però va semblar presumit parant per a la foto de l'aleta i d'allà ja no es va moure. Una execució excel·lent de totes totes.
5 i Tripleta, dos anys més tard
La catedral dels castells, el 5 de 8, va ser el castell més petit de tots els que es van veure a Vilafranca però pels Capgrossos va ser una de les millors banderes per plantar. Feia dos anys que els mataronins no l'intentaven i tenien moltes ganes d'arrodonir la Tripleta Màgica de la manera que ho van fer. El 5 va pujar força ferm i bé de ritme, però amb tot el pes dalt es va anar enredant, sobretot per la banda de la torre. La descarregada va exigir al tronc sincronia i sacrifici, però per fi la catedral va tornar a ser blava. Celebració doble: Tripleta Màgica a la saca i salconduit per a intentar el pilar de 8.
El primer pilar de 8 carregat pels Capgrossos
El primer pilar de 8
Tot i que la diada anava lenta i l'envit es va retardar molt, en ronda de pilars els Capgrossos es van enfrontar per segona vegada al pilar de 8 amb folre i manilles. L'any passat, a Terrassa, s'havien quedat a pocs segons de vida de carregar-lo en un intent que, a més a més, havia permès a la colla de conèixer una mica més el pilar més gran, detectar-hi els punts dèbils, aprendre'l. Aquest bagatge es va posar de manifest a Vilafranca amb un peu prominent i un folre i unes manilles estables i serenes que van permetre que el pilar guanyés segons i arribés bé de forces fins a l'aleta. Després de coronar el pilar, va trencar-se per dalt, víctima de la fragilitat extrema que té el pilar. L'èxit, a mitges, no permetia l'eufòria. Però la conquesta feta era evident i valuosa. Un altre Tots Sants per a la història dels Capgrossos.
