Dos cops contra la mateixa pedra en una sola setmana. Els Capgrossos van reiterar-se en l’error, la mala sort o una mica de cadascun dels dos factors. Com set dies abans a Figueres, diumenge a Sants. Mateix castell, mateixa ronda i mateix desenllaç. El 3 de 8 era, no només l’objectiu del dia sinó també en la clau de volta que habilitava un futur a mitjà termini i nous objectius de forma immediata. I precisament va ser en el 3 on, per segon diumenge seguit, es va topar. Aquesta vegada el castell va pujar millor que a Figueres, rebel en el tremolí però sincerament apamat en les mides. Però com a Figueres el 3 va tenir poca vida més enllà de l’aleta. Segon 3 de 8 carregat. Alarmes enceses.
El vídeo del 3 de 8 carregat dels Capgrossos
La Bonet i Muixí de Sants no va ser aquesta vegada una plaça propícia, perquè la reincidència del 3 té un efecte totalitzador sobre el balanç de tota l’actuació. En sortir de plaça quasi ningú recordava un 4 de 8 de bella factura servit en primera ronda ni una torre de 7 meritòria, per anar després de la llenya i per la bona cara que fa, amb la que es va tancar la seqüència de castells. El 3 carregat –que altre cop va fer poc mal– era la imatge del dia. I, altre cop, l’entrebanc impedia anar a posteriori per un pilar de 6 que hagués servit per armar de moral la tropa.
Peta de “coco”
El 3 de 8 va pujar ahir a Sants més asseverat que a Figueres, amb unes mides correctes. Si a l’Empordà l’ascens ja demanava joc a diferents nivells, sobretot superiors, el malastruc semblava història a Sants fins que amb la carregada va semblar com si de cop tot s’enfosquís. El pom de dalt es va esllenegar fent perdre el castell en una caiguda segadora. El condicionant de la confiança sembla, doncs, la clau ara per entendre que una colla com els Capgrossos s’entrebanqui en un castell com aquest. És “coco” i és falta de castells per uns pisos totalment renovats. Fa falta feina, mentalitat i confiança. Tres factors que hi entenen poc de presses.
