El passat dijous, dia quart del mes d'abril, la sala petita del Clap va acollir el concert d'Aqstics, un grup insígnia del pop-rock català a nivell local, i fins i tot comarcal.
El recital del grup argentoní va començar amb la mitja horeta de retard oportuna. Això sí, va durar poc menys d'una hora i mitja que va ser suficient com per què el públic de la singular sala mataronina, dos centenars d'assistents, apreciés les gràcies i els defectes d'aquest grup que promet, segons sembla, molt en el mercat català de música.
Al llarg del concert es van poder apreciar dues classes de cançons bastant diferenciades, cosa que remarca la varietat d'influències a què la música dels Aqstics està sotmesa.
La bipolalització entre estils la podríem definir posant un símil a cada argument musical. Aqstics presenta cançons més melòdiques, suaus, sutils i refinades, pròpies del pop, amb una base important de les veus i les guitarres, un estil tipus gossos, que tan bon resultat està demostrat que aconsegueix.
L'altre estil seria el de les cançons més ritmiques, marxoses, amb més essències ètniques diferents, on predominen les percucions, amb ritmes trencats propers a l'ska o el reggae, amb tonades potser a vegades massa barrejades i que es trepitgen les unes a les altres, el sinònim del qual el podem trobar en Dusminguet, el famós grup de la Garriga.
El concert va transcòrrer sense massa incidències a destacar, un problema amb una guitarra va servir de descans. Reemprenent la segona part amb un tema a capella de les tres veus (Aymerich/Salicrú/Alsina),"Smile". La sonorització va portar una mica de cul als cantants, que amb prou feines es sentien, deixant algunes peces bastant inintel·ligibles, quan els Aqstics són un grup que llença molt missatges a través dels texts de les seves cançons.
Cal destacar per altra banda el format complet dels Aqstics, que a més de Oriol Alsina (Veu i guitarra), Eloi Aymerich (Veu i guitarra), Gener Salicrú (Veu i Clarinet), Joan López (bateria) i Ferran Valls (Guitarra), amb les noves incorporacions millora denotadament el so del conjunt, aconseguint més força i ritme a dalt de l'escenari. El percussionista Pep Terricabres que amb una gran actuació, sense desmerèixer a un bon Joan López amb qui es va canviar els papers a la segona part, va arreglar alguns buits de les cançons, tapant carències i contribuint a un millor resultat. I el baixista Gustau Garitziquiey, va reforçar les bases de les melodies dels temes.
Podríem dir, ja per acabar, que el concert del dijous va ser positiu. Positiu a tres bandes: va ésser positiu pel Clap que va omplir la sala més que en qualsevol dijous corrent; va ser positiu pel grup, els repicatruges podran ficar l'actuació al currículum (no tothom actua al Clap); i finalment positiu pel moviment musical de la comarca, que va poder veure com un dels seus millors grups es podia donar a conèixer a la sala maresmenca que més aposta per la música de qualitat, tot un reclam per a totes les bandes, que, amagades des d'un garatge, demanen una oportunitat.
Com també és positiu l'anunci que els Aqstics van fer des de dalt de l'escenari: estan preparant un disc. L'enregistrament del qual serà als mesos d'estiu i que apareixerà al mercat a principis del curs vinent. Amb això es demostra que qui vol una oportunitat se l'ha de guanyar.
Cugat Comas i Jordi Aliberas // Freqüència Iluro
