Molt esperada era la visita de Solo los Solo a Mataró. L’expectació es veia pel bon aspecte de la sala on hi havia ben poc espai per ocupar. La reputació dels de Rubí va creixent amb cada disc i és una banda de culte dins el “mundillo”. La crítica va deixar pels núvols el seu darrer disc “Todo el mundo lo sabe” i bona part del concert la van dedicar, els rapers, a deixar clar que els elogis al seu treball no són hiperbòlics. L’aposta musical és de contundència musical als plats i pur art en les lletres, lluitadores a estones i poètiques en altres moments. El cert és però que la parròquia, ben cultivada a la religió dels Solo los Solo va dur en volandes al grup, ja de per si ben valuós, cap a una nit de triomf inapel·lable.
La bona presentació de disc és aquella que combina temes nous amb antigues perles. Inclús en això va encertar el grup que, conscient de tenir el maleter ple, va anar tirant d’antic repertori per traçar una línia contínua que fes major, millor, el recital. Va ser el cas de temes com “Quimera” o del moment de glòria, celebrat amb èmfasi, del Dj Griffi que, per moments va aconseguir fer suc melòdic dels plats. L’MC Juan Solo, per la seva banda, va fer agitar la gent amb un domini de la situació impressionant, bones lletres, bon espectacle i el confortable coixí de les bases. La segona veu va anar també a la grenya i entre una audiència entusiasmada, amb unes files de davant pletòriques i lliurades als artistes, tot el recital –de durada potser curta– va saldar amb bona nota. Era lògic presumir un panorama tan plàcid pels del Vallés, en la darrera visita al Clap –fa tres anys– havien estat quasi sols i se’ls devia una oportunitat. La van aprofitar.
