Un entremès oportunista
"Sólala" diverteix al Monumental
L’obra, dirigida per David Sant, és un clar exponent de la línia de treball de Pez en Raya, que reivindica l’humor absurd com a matèria primera dels seus espectacles, i sobretot més de la qualitat interpretativa de Cristina Medina que, sola en escena, es mou amb comoditat en el camp de la facècia monologada, amb algun rampell d’“one-woman-show”.
Cristina Medina, l’estrella
El suposat fil argumental de “Sólala”, plantejat amb una estètica volgudament cutre i amb referències melodramàtiques del vell cinema mut, és el de menys. Pura excusa. La cosa s’aguanta exclusivament per la gran diversitat de recursos tècnics i d’estil que demostra Cristina Medina, assaonada amb la convenient xerrameca i una bona dosi de gràcia i morro. Especialment quan, a teló tancat, busca la distància curta amb el públic fent veure que surt del personatge.
En resum, una fórmula oportunista que recull el que pretén: rialles i aplaudiments a dojo. Però que per la curta durada i pel poc gruix de la proposta escènica no passa de ser un entremès en la nova programació del Monumental, que s’ha d’esperar que tingui àpats més consistents. A veure quan ve el tall.