L’Habana Blues Band passa amb força per l’escenari del Clap
La música de la pel·lícula concentra més de dues-centes persones
Passat per sobre del detall cal comentar el que musicalment van ser grans arguments. Mal defensats, potser, en algun moment de la vetllada per un so a estones caòtic, la força melòdica de la banda sonora de la pel·lícula és evident i va ser palpable en la resta. La formació era potent i els dos cantants -no els de la pel·lícula- van saber traçar bones estones de rock amb d’altres d’essència cubana. Com el “salero” dels habitants de l’illa, el concert va despatxar-se amb alegria, amb aquell regust cubà. Els hits de la pel·lícula van ser els punts àlgids, amb “Arenas de soledad” com a pic de la nit. Impagable. El concert va ser bo. Sense passar-se, però va valdre la pena.