Los Delinqüentes quallen un gran recital “garrapatero”
La banda omple i convenç, tirant de bon feeling amb la claca
Molt de morro tenen aquests devots de Kiko Veneno que abanderen el flamenc-pop més alegre i desenfrenat del moment. En tenen per sortir a escena amb una hora de retard, en tenen per muntar el show particular i en tenen, sense complexos, alhora de despuntar amb un guitarreig que vehicula les seves composicions, sempre en l’equilibri entre el “desparpajo” i el toc “hortera”. I és precisament aquesta proximitat de la comercialitat l’únic que ofusca la banda que, s’ha de reconèixer, s’ha devaluat musicalment amb cada disc, mentre creixia el seu èxit.
Grans cançons del primer disc
Ara bé, la glòria els arriba amb els hits del primer disc –un d’imprescindible – i amb les joies de la corona El aire de la calle i A la luz de Lorenzo que van ser punts àlgids d’una nit intensa i febril. El nou disc va tenir el lloc merescut en un recital que poc va apartar-se d’un padró comú ben trobat i també ben explotat. En definitiva, que amb bona música, molt d’humor, un morro gegant i aquell caràcter del sud que quan se’n fa música resulta irresistible, la banda va triomfar en una nit agraïda i agradable. Visca la delinqüència musical!